3 Motius per venir de cap de setmana rural.

Un cap de setmana rural a Cal Calot, és molt i molt més que un “finde”.

 

L’encapçalament d’aquesta entrada en el blog, no sé si us resulta gaire atractiu, doncs ser que sona molt propagandístic però és que a vegades cal donar-ho tot mastegat perquè obrim els ulls. No sé si us hi trobeu vosaltres, però sovint, sóc físicament en un lloc concret, però el cap als núvols. Bé, més que als núvols, el tinc en una centrifugadora. A vosaltres també us passa, oi? i és que ens passem el dia donant voltes a mil coses a la vegada. La feina que hem d’enllestir, la llista de la compra, preocupacions, obligacions…. I per últim, ens agafem a aquells somnis plens d’esperances. Tot barrejat dins el nostre cap resulta pitjor que una bomba. Ens emboira la realitat i se’ns escapen moltes coses. Pareu màquines! Aterreu aquí d’una vegada per totes, obriu bé els ulls i llegiu els motius  pels quals heu de venir a Cal Calot. Venir per escapar de la rutina no és l’únic motiu per fer-ho. Hi ha molts més motius per fer de la vostra escapada a casa nostra, la millor opció.

 

1r Motiu: la casa

Per un cop, siguem materialistes i deixem-nos d’hipocresies. Perquè negar-ho, la casa és maca i pràctica. Rehabilitada totalment, consta d’una àmplia sala-menjador connectada amb la cuina. Perquè no passi allò de que mentre uns fan la partideta, els altres vora el fogons, només s’assabenten del xup-xup de l’olla.

Resulten espais confortables i ben equipats; sofàs, taula, tauletes, bancs….i tot amb un munt de llum natural entrant per les finestres, finestrals i balcons.

Les habitacions, són àmplies també. I càlides. Amb terra de parquet, sostres acabats en fusta, entrada de llum natural des de l’exterior i bany privat en cada una d’elles. Fantàstic, oi? Si…si..ho heu sentit bé, bany privat en cada habitació. Perquè ja se sap allò que diuen, “ juntos pero no revueltos “ , i és que hi ha coses, que demanen intimitat.

 

bany privat en cada habitació, fantàstic, oi?

 

I si a l’habitació us hi sentiu sols, però a la sala gran us hi atabaleu, podeu baixar a la saleta de la planta inferior i relaxar-vos llegint una novel· la, gaudir d’una plàcida “hora del te” …   amb la muda companyia del futbolí,  a l’espera d’aportar certa diversió entre el grup.

 

I a més a més, la casa té la qualificació energètica A, la més eficient. Bons tancaments, llums led, calefacció de biomassa…

 

Què us en sembla?

 

Vista lateral de Cal Calot i bala d’herba.

2 n Motiu:  l’entorn.

Normalment, anar de turisme rural és sinònim d’acostar-se a la natura. A buscar-ne el seu silenci, les seves olors i colors. A Cal Calot, no només us hi acostareu, sinó que us hi sentireu integrats.

Estem a la Vall de Lord, el prepirineu català, al nord de la comarca del Solsonès i a tan sols 30 minuts de l’estació d’esquí del Port del Comte. Això vol dir; Natura 100%.

Allotjar-vos aquí no és apte per els que tingueu fòbia a la natura (si és que això és possible) doncs escapar d’ella és impossible ja que la casa està envoltada per bosc de roures, alzines, pins…i per alguns camps de conreu. Si sortiu el balcó, sentireu la fressa de l’aigua baixant pel Torrent de la Barata, el cant d’algun ocell engrescat i el repic d’alguna esquella balancejada pel pasturar tranquil de les vaques entre el bosc.

 

natura 100%, impossible escapar-ne.

 

I tot aquest silenci i aquesta pau a menys de 10 minuts de St. Llorenç de Morunys, la principal població de la vall, on trobareu un munt de serveis i establiments. I el millor de tot, és que no tanquen els caps de setmana….si sou dels que no feu llista, i un cop arribats a Cal Calot veieu que us heu deixat quelcom, no us preocupeu, no sou a la fi del món, aquí hi trobareu el més necessari.

 

Panoràmica de la Serra de Port del Comte.

 

3r. Motiu: valors

Allotjar-vos a Cal Calot, és sinònim de donar vida el territori. Les zones de muntanya són un territori cada vegada més despoblat. Tot i les comoditats de les que gaudim actualment, cal remarcar que hi escassegen les oportunitats, i fer-hi vida, a vegades resulta complicat. Nosaltres som una família jove, dedicada al bestiar. Viure del sector primari és difícil, arriscat i sacrificat. El bestiar no és una ciència exacte, els preus són els que són, i que ens hi puguem guanyar més o menys la vida, depèn, en certa mesura, dels  capricis de la meteorologia. I per acabar-ho d’arrodonir demana dedicació els 365 dies de l’any.

 

la muntanya, territori cada vegada més despoblat.

 

És per això, que per nosaltres, com molts altres pagesos, gestionar una casa de turisme rural és la manera de poder arribar a viure del sector primari en una zona de muntanya. Una vida que sembla molt bucòlica, certament ho és, però també comporta moltes dificultats.

 

 

Ovelles del nostre ramat pasturant.

 

El vostre granet de sorra.

Cada grup que veniu a allotjar-vos a Cal Calot, ens dona una mica de vida a nosaltres, i una mica de vida al territori. Potser no us en adoneu però aporteu el vostre granet de sorra.

Les zones rurals són molt boniques. Cal cuidar-les i preservar-les però perquè això sigui possible, és necessari que siguin llocs habitats i amb recursos per poder-los mantenir en vida i ser ben gestionats.

Nosaltres estem molt contents de poder oferir l’experiència de viure, ni que sigui per pocs dies, en un indret de muntanya preciós en el que podeu trobar aquella pau que a molts llocs es busca i no es troba. Poder-la compartir amb vosaltres i saber que d’alguna manera us emportareu un trosset d’aquest indret en el vostre record ens fa feliços igual que ens en fa els vostres granets de sorra.

 

 

Moltes gràcies per venir a viure aquesta experiència. És més que un “finde”.

 

 

Octubre: gastronomia i cultura

 La gastronomia com a cultura del territori.

 

Des del meu punt de vista,  la gastronomia és part de la cultura del nostre país. Si hem de celebrar algun esdeveniment sempre ho fem al voltant d’una taula. Sigui una gran celebració o una petita conquesta. Posem la millor vaixella, les estovalles de festa o simplement una bona brasa a la barbacoa…. Sigui com sigui, som gent que gaudim d’un bon àpat. I ens encanta trobar la qualitat al plat i el sabor a la boca.

 

Codonys, carbassa, nous i castanyes.

 

Això si, a cada època els seus productes. Així assegurem que els aliments són de bona qualitat i que el producte ha estat creat i comercialitzat en el seu moment òptim. I si és un producte  de proximitat, millor que millor! Contribuint a generar menys impacte ambiental amb la reducció de quilometratge durant el seu  transport. I a més a més, i molt important, ajudem a la gent del territori. Ja siguin productors de fruites, verdures, oli … o carn, com nosaltres, amb els nostres xais i vedells. Majoritàriament, som petites explotacions familiars, que creiem en una manera de fer concreta que ofereixi un producte de qualitat als nostres consumidors i amb la nostra família, aportar vida al territori.

 

Comprant producte de proximitat ajudem el territori.

 

Bolets, codonys…i cap els fogons.

la tardor, hi ha molts productes de temporada. Alguns d’ells, molt coneguts i altres no tant. Potser el producte estrella, és el bolet. Com, no? Som molts els que un cop acomiadat l’estiu, frissem per veure despuntar el dia i calçar-nos les bótes per sortir a buscar bolets. És trobar-ne un i no poder aixecar el cap de terra durant hores…clar que llavors la feina és a casa, però un cop al plat, la feina a valgut la pena. De totes maneres, aquest any, de moment no ha estat una temporada boletaire gaire bona, doncs l’estiu ha estat molt sec i per tant, han estat pocs els bolets que hem trobat. Però no es pot perdre l’esperança, possiblement les pluges d’aquests últims dies en faran sortir de nous. Aprofito, per recordar-vos, que quan es va al bosc, cal respectar-lo. No només la vegetació i evitar  abandonar-hi deixalles, també és molt important que si trobeu filat de bestiar el deixeu tal com està, i que si hi ha animals pasturant no se’l molesti. Tampoc s’han d’aparcar els cotxes en mig de camins i menys al mig dels camps, doncs estan conreats de menjar pel bestiar.

 

Rovelló, llenega i fredolic.

 

I què me’n dieu dels codonys? Que no sabeu de què us parlo? Aah…potser els coneixeu per “membrillo”. Què, ara si, oi? Ara ja sabeu de què us parlo, cert?

Doncs els codonys, que us en he de dir…em tenen el cor robat…aquella pell lleugerament vellutada, aquella olor dolça….però no us penseu que en faci codonyat, …no, no, no…a casa en fem all i oli. Si, tal com ho sentiu, all i oli de codony. És una recepta típica de poblacions de muntanya.  La recepta, sempre parteix de la mateixa base clar que cada casa hi fa alguna variació; hi ha qui hi posa ou, hi ha qui hi posa un tros de pa sec sucat amb moscatell….però en definitiva, la base és all, oli i codonys.  Normalment es menja untant-lo en una llesca de pa torrat o amb tall cuit a la brasa. La combinació del dolç d’aquesta fruita i la intensitat de l’all és deliciosa. Vaja, una gormanderia que us animo a tastar si mai en teniu oportunitat.

 

All i oli de codony.

L’all i oli de codony…una gormanderia deliciosa.

 

Abans de la castanyada, toca anar a fira.

I ara que s’acosta  la castanyada, està clar quin és el producte estrella. La castanya! I  la carbassa  la invitada indiscutible de totes les cases on es celebra el Halloween i que més enllà de menjar-se-la, com bé deveu saber, la idea és retallar-la tot dibuixant-li una cara i encenent una espelma al seu interior.

 

Però a la Vall de Lord, les carbasses són especialment importants per la Fira dels Ous d’Euga que té lloc aquesta cap de setmana  a St. Llorenç de Morunys. I és que  els “Ous d’Euga”, no són res més sinó carbasses! Jacint Verdaguer els anomenà així en la seva llegenda dels Tres Savis Prudents dels Piteus, on uns hostalers enreden els Savis Piteus dient-los que allò gros i taronja que per primera vegada veuen, és un Ou d’Euga, en comptes d’una carbassa; quina barra aquests hostalers …

 

El tres Savis Prudents dels Piteus.

 

És d’aquesta llegenda tant arrelada a la vall, perquè “Piteus”, és el gentilici dels habitants de Sant Llorenç de Morunys, d’on sorgeix aquesta fira de tardor on la carbassa n’és la protagonista i en la que s’organitzen varis actes en relació a aquest aliment.

Els Ous d’Euga, són les carbasses.

 

Ja veieu que la tardor ofereix un ampli ventall de productes gastronomics. I és que tenim una cultura gastronòmica de cinc estrelles! I un territori amb uns productes boníssims. Perquè més enllà dels que he anomenat, a la vall també hi trobareu; conserves, formatges, pomes de muntanya…i molt més.

 

Si veniu a Cal Calot us trobareu en un territori amb cultura i gastronomia pròpia, que val la pena explorar.

 

 

 

 

 

 

Setembre: nens i caps de setmana

El setembre tornen les rutines: l’escola i els caps de setmana a  Cal Calot.

Rutines

Sortim de la gresca intensa de l’estiu. Els gelats ja ens han abandonat, el banyador comença a hivernar amagat a la calaixera i els vespres es van escurçant. Això només vol dir una cosa;  arriba el setembre. Amb mandres comencen a arribar de nou les rutines que s’allarguen durant mesos. La paraula rutina, normalment ens genera pànica  però amb ella, també arriben coses bones.

Una d’elles, és  l’escola. Els petits no en volen sentir a parlar, però en el fons els encanta anar-hi; retrobar-se amb els amics, estones de confidències, jocs, l’olor dels llibres nous… i els pares, tots,  saltem d’alegria, perquè els nens són preciosos, però esgoten.

 

                                  Primera pluja de setembre

 

Amb l’arribada del setembre, també arriben coses bones: móres, algun bolet, alguns ruixats, ens tornem a posar aquell jersei màniga llarga que al final de la primavera ja odiàvem però que ara el tornem a abraçar amb ganes. I el millor de totes aquestes rutines, són els caps de setmana, especialment quan els vius a Cal Calot.

 

“arriben coses bones…els caps de setmana, especialment quan els vius a Cal Calot”

 

 

Ser nen a Cal Calot

Venir a Cal Calot a passar el cap de setmana és una molt bona opció per aconseguir que el teu cos i ment recarreguin les energies per afrontar una nova setmana, i fer-ho en família, és perfecte per a tots. També per els petits. Perquè ells també necessiten l’ànima calmada per afrontar els  reptes de la próxima setmana. Viure al mig de la natura els ajuda a abandonar l’estrès encomanadís de la ciutat i els horaris estrictes. Permet deixar l’aire contaminant de les grans poblacions, i respirar la brisa sana i fresca de la muntanya. Venir a Cal Calot és sinònim de llibertat per els més petits. Saps que no els pots treure els ulls de sobre, i que cal posar límits,  però es mereixen la llibertat de corre pel bosc, saltar rocs, enfilar-se als arbres… Han de sentir-se lliures i rebre els instints, sons i olors més primaris per veure el despertar de la seva ment.

 

“Han de sentir-se lliures…veure el despertar de la seva ment”

 

Activitats a la natura

La natura i el bosc, són un gran aliat per distreu els nens i encara que a vegades no ens en adonem, és una de les millors escoles.  Les aventures més bàsiques sempre hi són: recollir quatre flors, anar a buscar bolets, una excursioneta … però amb una mica d’imaginació se’ls pot tenir ben distrets unes llargues estones, sense el brogit de la ciutat, posant plena atenció en el moment,  i descobrint que no totes les flors són iguals, que algunes tenen formes realment estranyes i que el soroll de les seves petjades entre la fullaraca seca és una melodia dòcil i relaxant.

 

 

Petit mandala 

 

Viure així, és una de les millores experiències que els pots oferir els teus fills, encara que sigui només durant un cap de setmana. Els ajuda a  desenvolupar la creativitat i destresa. Se’ls desperta les ganes de descobrir i convertir una tarda de joc, en una gran aventura. Una manera dinàmica i divertida d’aprendre; sumar i restar aglans, fer mandales amb fulles de mil colors, pintar pedres – només pedretes, si us plau, no voldria trobar-me les parets plenes de grafits -, buscar plomes perdudes i fer una corona d’indi, escoltar els pica-soques donant cops de bec a les escorces dels arbres, o simplement aprendre a caminar en un terreny ple d’entrebancs totalment distint a la duresa de l’asfalt, treballant l’agilitat, l’equilibri i la coordinació física.

 

La millor teràpia

Són tants els estímuls que ofereix la natura, és una gran teràpia emocional. A vegades n’hi ha prou en observar per fer que se sentin  sorpresos amb els capricis de la natura. Perquè no és el mateix veure a ploure a ciutat, que deixar-te mullar per la pluja  i omplir-te de l’olor de terra mullada. Perquè no sonen igual els esquitxos d’un cotxe travessant un bassal, que el repic constant que fa el degoteig de la pluja a la teulada. No s’observa igual una tempesta entre carrers de ciutat, que una tempesta en la solitud de la muntanya.

 

“Si ets mare o pare, avi o àvia….si vens a Cal Calot amb els nens, no deixis que s’ho perdin”

 

I si creieu que el ventall de propostes es queda curt, observeu com pasturen les nostres vaques brunes, o veniu a visitar la nostra granja d’ovelles. No hi ha res millor que agafar un xaiet en braços!

 

Fruits silvestres

 

El turisme rural, en família, millor si és a Cal Calot.

 

 

 

 

 

 

A l’agost estem d’aniversari.

 

 

L’onze d’agost, celebrem el primer aniversari de Cal Calot.

 

 

Els primers hostes.

L’onze d’agost de l’estiu passat, va ser quan va arribar el primer grup d’hostes  a Cal Calot. Hi vam tenir allotjats una família encantadora. Venien de diversos punts de l’estat i inclús d’Anglaterra. Tot va ser molt ràpid i inesperat. Al migdia ens van trucar i a la tarda ja estaven instal·lats a Cal Calot.  De fet, primerament,  estaven allotjats en algun punt de la costa catalana però decebuts amb el que es van trobar, van decidir buscar un altre allotjament que s’ajustés millor a les seves necessitats.  I així va ser com  el que es preveia com uns dies de platja, van acabar sent, una estada a la muntanya.

El cas, és que van estar molt contents d’haver vingut. A més van estrenar la casa; des dels llençols als coberts. Tot nou. I nosaltres vam estar molt contents de tenir-los allotjats a Cal Calot. Van ser encantadors i amables. Sens dubte, sempre els recordarem.

 

Els preperatius i les expectatives

Imagineu-vos els nervis que vam agafar. Quin trasbals! En qüestió d’hores, entrava el primer grup a Cal Calot. I venien d’un allotjament on els havien decebut. Així que la pressió que ja sentíem primerament per complir les expectatives dels nostres hostes, al saber la seva mala experiència, es va multiplicar exponencialment! Feia dies, que la casa estava llesta per rebre algun grup d’hostes  que busqués allotjament a última hora, però tot i així, les hores prèvies a la seva arribada, van ser de nervis, estrés i feina. Volíem que tot sigues perfecte, com sempre. Tota jo un sac de nervis, atribolada, amunt i avall enllestint un munt de “ per si de casos”; tornar a treure la pols per si de cas, tornar a passar l’aspirador per si de cas … que si munta un llitet de bebè per primera vegada hi perdre-hi la paciència…

 

De fet, sempre hi ha una mica de nervis quan us tenim a Cal Calot . Però és clar, les primeres vegades, sempre són les primeres vegades… En cada ocasió mentalment repasso una i mil vegades que tot estigui net, endreçat i que no m’hagi oblidat de res. Sempre atents. Pendents de que nous sorgeixi cap imprevist i que tot el que necessiteu us ho podem facilitar. Per últim, els ulls mirant al cel;  Que si  plou, que si fa massa sol…..factors que no podem pas controlar. I altres mil preguntes com; “S’ho estaran passant bé?, Hauran sortit a fer excursions?, els haurà agradat la casa?, i l’entorn?”. Podria estar-me hores així. Per sort, arriba un moment en que una veueta em diu – “ ei, Eva, para…para….”-  Però com que el que volem és que la vostra estada sigui perfecte, volem complir les expectatives i que tot l’encant i bellesa que mostrem a les xarxes, els vostres ulls també ho sàpiguen apreciar, és inevitable barrinar i barrinar, esperant que si, que tot surti genial.

                                          Targetons de Cal Calot

 

De moment estem molt contents. Sembla que complim les expectatives dels nostres hostes. Esteu contents de la casa, dels acabats, dels equipaments, de la comoditat….també de l’entorn.  I també del nostre tracta i voluntat de que passeu una bona estada a Cal Calot. Fins i tot dieu que repetireu! Alguns ja ho heu fet! No us imagineu la injecció d’energia i motivació que ens donen sentir les paraules d’agraïment. Si dic que és  brutal, em quedo curta. I ens doneu empenta per seguir lluitant dia a dia per complir aquest somni i mica en mica fer-lo encara més bonic.

 

 

Satisfets

Us podeu imaginar com estàvem de motivats el dia que se’ns va passar pel cap la idea de fer de Cal Calot, un allotjament de turisme rural. Estàvem entusiasmats amb la idea. I imaginàvem com volíem que fos; “ la sala la farem així, això de tal manera, el forn el podrem conservar?, bany a cada habitació? …. que hi hagi lloc per un bon sofà. La taula ben gran i uns finestrals aquí, que els hostes es puguin sentir part de la natura. “

I arriba un dia, després de mesos d’obres, de nevades,  mals de caps i dies de moral baixa i de pensar que potser has fet una bestiesa, arriba un dia, en que et sents satisfet.

Malgrat les dificultats i saber que la lluita sempre és constant i plena de petites batalles, acabes veient, que amb empenta i il· lusió, els somnis es fan realitat.

 

I així, hem arribat al primer aniversari!

 

 

“nosaltres hi posem il·lusió, vosaltres confiança. Moltes gràcies.”

 

 

I el que ens fa més feliços de tot plegat, és oferir a tothom, la possibilitat de gaudir aquesta casa i aquest entorn. Que almenys, per uns dies, els nostres hostes us ho sentiu una mica vostre. I que a més, hàgim aconseguit tornar la vida a Cal Calot. Saber que la casa i l’entorn, es torna a omplir de somriures i que les seves parets emmarquen records de moltes vides, ens omple d’uns sentiments que ens commouen l’ànima.

 

Logotip de Cal Calot i clau de St. Lleïr.

 

Moltes gràcies a totes els que heu confiat en nosaltres.

Seguirem endavant, per oferir-vos el millor, en aquest lloc tan bonic.

 

De flors, a l’estiu, se’n troben mils !

L’univers va crear l’estiu només per donar-nos les flors.

 

 

A vegades penso que és així mateix. Que qui realment conquereix l’estiu són les flors. I és que si la primavera ha estat compassiva i entre dies de sol a deixat algun ruixadet, s’arriba a l’estiu amb uns boscos espurnejats de colors.

           panoràmica de la Serra de Port del Comte i mirador del Codó.

 

Si, és cert que abans del juny ja se’n veuen moltes, de flors,  però tinc ben controlat, que algunes altres esperen a el solstici d’estiu per dir;  “Ep! Que ja tornem a ser aquí”!  A casa nostra, tenim un cactus que sobreviu a les nevades, arrecerat entre parets, creixent de manera espectacular cel amunt, i floreix puntualment quan arriba l’estiu. Fa unes flor grans com la mà però de vida curta. Cal admirar-les intensament perquè en 24 hores es panseixen  i fins l’any vinent no les tornem a veure.

 

Qui et va ensenyar a estimar les flors?

Em pregunto, si les flors només són cosa de dones. En el meu entorn familiar, qui sempre em diu “ nena, surt al balcó, mira quina goig que fa tal flor…” i qui m’ensenyava a fer ramets per la mare, era la iaia.

I la padrina (l’altra àvia), també me’n ensenyava algunes coses d’elles. Ella elaborava un ungüent amb esperit de vi (alcohol) i  flors d’espígol (lavanda), per fer-se fregues a les cames, en els dies que se les trobava més pesades. Perquè cal tenir en compte, que això de “tinc hora al fiso” o “ vaig a fer-me un massatge”, era una cosa inimaginable en les seves vides, i els remeis casolans, heretats de generació en generació o entre veïns eren la seva manera d’alleujar els dolors.

 

I què t’he de dir de l’aigua de Timó (farigola)?. Excel· lent antibiòtic natural. Nosaltres encara en fem alguna sopa. I amb l’aigua que obtenint infusionant les seves flores, la podem utilitzar per fer gàrgares per el mal de gola o per desinfectar la boca.

La padrina, també em va ensenyar un vici. Un de bo, i sempre amb mesura, és clar. Resulta que hi ha unes floretes liles,- de les quals no en recordo el nom – , que se’n mengen els pètals. Dolços com la mel. Encara ara en menjo quan me les trobo.  Totes elles no, és important compartir, per això en deixo algunes per les abelles, que prou mal de caps tenen!

                                                                                                                                                                                       ram de flors silvestres 

 

Ja veus, que en el meu món, qui més valora les flors, tant la bellesa com els seus usos, són les dones. I regalar…. qui regala flors aquí? L’equació acostuma a ser: dona regala a dona; dona s’auto-regala flors; o, si esteu de sort, home regala a dona.

Però digues, quantes de nosaltres regalem flors als  homes? Ja et dic que jo no. I és que normalment, no les aprecien tant com nosaltres. Segur que si els boscos, terrats i balcons, fossin estèrils de flors, llavors les trobarien a faltar, però quan hi són, no saben gaudir-les prou. Bé, potser n’hi ha algun que si, no es pot posar a tothom dins el mateix sac. Però pels qui hi mostren poc interès, deixa’m que els digui una cosa: no badeu, homes ! que no veieu les seves formes curioses? I els seus colors vius? I les seves textures?

 

Prodigis de la naturalesa que magnifiquen la bellesa dels estius!

 

 

I a les rodalies de Cal Calot, quines flors hi pots trobar?

Doncs si la primavera s’ha portat bé, i l’estiu també, en trobaràs un bon pilot. De timó, espígol i de les floretes lila – que no en recordo el seu nom-, t’asseguro que en trobaràs. També moltes altres; romaní,  xicoira, ditets de la mare de Déu, àrnica borda, botonets, alguna orquídia silvestre….

 

No en sóc una experta en flora, ja m’agradaria. I tot hi que en tinc algun manual, no em refio prou del meu criteri.  Prefereixo refiar-me del què tinc conegut o d’algun expert o bon coneixedor del tema. Espero que algun dia, tingui prou temps per dedicar-me a fer algun curs d’usos i remeis amb plantes.

 

I tu? Què en saps de les flors i les plantes?

Si ets un expert/a en el tema, anima’t a organitzar un “finde” a Cal Calot, amb la família i amics. Podràs posar en practica els teus coneixements i encomanar la teva passió a la resta del grup.

 

 

                                                                                                                                                     ditets de la Mare de Déu

 

 

 

Sens dubte, serà un estiu per recordar!

 

 

A la muntanya també hi ha estiu

La gent de muntanya també sabem gaudir de l’estiu

 

Una afirmació més que certa. A la muntanya també hi ha estiu. Perquè l’estiu, no només es viu prop de la costa i passant el dia a la platja. Que si, que a la muntanya també sabem gaudir d’un bon gelat! I de migdiades sota l’ombra d’un arbre i de llargues nits de tertúlia prenent la fresca… I també ens mullem! Si, senyores i senyors, també ens mullem!

 

Com ??

Doncs si, lluny de la platja també sabem com treure’ns la calor del damunt. I ho fem amb aigua dolça, així  evitem un desengany quan badant, se’ns escapa una glopada d’aigua coll avall.

La Vall de Lord és regada per l’aigua de la pluja i el desgel de la neu. I també per un munt de fonts que humitegen la vall aquí i allà. La font més important és la que dona lloc a la deu del riu Cardaner, al municipi de la Coma i la Pedra. Seguint el seu pas riu avall apareix el fantàstic pantà de la Llosa del Cavall. Una fantàstica concentració d’aigües de muntanya que embelleixen encara més, el ja bonic paisatge de la zona. Una barreja de tonalitats blaves i verdes que no passen desapercebudes per a ningú. A més tot l’entorn, tan el dels rius i torrents, com el del pantà, ofereixen uns paratges plens de contrastos i amb un munt de fauna i vida, on el més salvatge dels animals i el més dòcil s’encreuen els seus camins.

Però el millor de tot, a l’estiu, es remullar-s’hi.  Ja sigui en el riu o torrents com en l’embassament.

 

Sortir a provar les seves aigües és rotundament, un èxit assegurat!

 

 

Com gaudim de l’aigua?

Els millors ingredients per gaudir-ne són el joc i l’aventura. En el riu i els torrents, no tot s’acaba sucant una miqueta els peus a l’aigua. Amb una mica d’imaginació podeu crear activitats divertides pels més petits, i si el que us agrada és l’aventura, perquè no proveu a remuntar algun torrent? Sereu capaços de seguir el pas de l’aigua muntanya amunt? Potser en sereu capaços, però si us plau, feu us d’una dosi de prudència, especialment si es preveu alguna tempesta d’estiu.

        

 

Pel que fa a l’embassament, què us he de dir, a part de nadar, i jugar a enfonsar-vos, també podeu provar de creuar-lo nedant. Que no… que és broma! Que es tracta de passar-ho bé i no pas de venir a patir! Perquè les vacances són per passar-ho molt bé i que els somriures no us abandonin el rostre. Per això en el pantà podeu llogar equipament esportiu per practicar vàries activitats aquàtiques. A més les podeu practicar individualment, en família i fins i tot amb la vostra mascota! Oi, que és genial? A més, amb el lloguer de l’equipament també us inclouen armilles salvavides. –Si, pel vostre gosset també -. Això de les armilles res, només és un tema de “ per si de cas”, clar que el més petit de casa nostra assegura que hi corre algun tauró, però no en feu cas, rumors de llar d’infants.

Per on anava??? A si? El lloguer de material… doncs això, a la riba del pantà hi ha dos centres on podeu llogar el material i us poden fer classes personalitzades. Aquests són kayak k1 i Relleus, gent de muntanya.

 

Quan dic material, no em refereixo a matalassos inflables

Us vaig parlant de material però encara no us especificat quin ni per a quina activitat. Bàsicament parlo de caiacs, taules de paddle surf, rems, patinet…

Ja ho veieu, podeu anar descobrint racons de la vall navegant per les aigües del pantà amb un caiac familiar, o en un individual. Treure a passejar el vostre gosset d’una manera totalment diferent a l’habitual o navegar drets i amb calma sobre una taula  de paddle surf, fer parada i provar el vostre equilibri practicant ioga mentre el va i vé de l’aigua us fa la guitza. I sinó, que carai, traieu el vostre nen interior i pedaleu amb patinet, aigües en dins per llavors lliscar tobogan avall.

 

Sigui com sigui, escolliu l’activitat que escolliu, ser del cert, que us ho passareu de conya.

 

I és que a la  muntanya, també fem estiu!

 

A part, els nostres hostes de Cal Calot gaudireu d’uns vals de descompte en el lloguer de material que ofereixen kayak k1 i Relleus Gent de Muntanya.

I abans de que se’m escapeu a agafar el banyador, deixeu-me subratllar dos punts:

1-  el pantà està a menys de 5 minuts en cotxe de Cal Calot. En un obrir i tancar d’ulls s’hi arriba.

2- la natura és un valor excepcional que cal cuidar. Si us plau, respecteu-la.

I ara……de cap a l’aigua!

 

PETITA EXCURSIÓ: No tots els forns són de pa.

Si sou dels que us fa mandra calçar-vos les bótes i fer una llarga caminada  muntanya amunt, us animo a fer aquesta passejadeta. És ideal per estirar les cames en aquelles hores del dia que sembla que passen lentes. Apta per a totes les edats. Quan arribeu a destí, coneixereu una mica més d’història d’aquesta terra, descobrireu uns dels antics forns de guix que hi ha escampats per la vall.

 

Aquests forns, daten dels segles  XVII-XIX . Veureu que se’n poden observar quatre. Bé, el que queda d’ells, perquè amb el seu abandó i el pas del temps, ja queda ben poca cosa de la seva edificació, però us en podreu fer una idea i potser trobareu alguna pedra de guix perduda entre la vegetació.

A més, la petita excursió que haureu fet, us haurà ofert unes vistes de la vall fantàstiques; el pantà de la Llosa del Cavall al fons, el campanar del Santuari de Lord traient el cap entre muntanyes, el Mirador del Codó reposant imponent, la Serra del Port del Comte protegint la vall,  una panoràmica de Sant Llorenç de Morunys …

 

 

Arribar-hi és molt fàcil. Des de la casa, només cal que agafeu la pista forestal, que dona accés a la carretera. Quan hagueu recorregut uns 900 metres (uns 10 minuts aprox.) , trobareu un indicador a mà esquerra senyalitzant la ubicació dels forns. Poc després d’agafar aquest corriol, en surt un altre a mà esquerra. Si el seguiu,  arribareu a un dels forns. Potser el que es conserva més bé.

Tornant a agafar el corriol principal, en 2 o 3 minutets arribareu el Torrent de la Barata on gairebé als seus peus, trobareu un altre dels forns. De passada podreu aprofitar per refrescar-vos a les aigües del torrent.

Bé, us he indicat on es troben dos del quatre forns, els altres dos us ho deixo per vosaltres. A veure si sou prou aventurers per trobar-los entre la vegetació de la zona!

 

ANTIGAMENT:

Aquí a la vall i especialment el municipi de Guixers, hi ha hagut aquestes  petites explotacions de jaciments de guix des de l’Edat Mitjana. De fet, d’aquí prové el nom d’aquest municipi.

Aquest guix, s’utilitzava per fer parets, envans, baranes, elements decoratius….els artesans que el treballaven, havien adquirit una gran varietat de tècniques de treball.

Actualment, encara hi ha habitatges de la vall, així com edificacions públiques i religioses, en els que encara hi llueixen elements decoratius fets d’aquest material i amb centenars d’anys d’història.

 

EN VOLEU SABER?

Si voleu saber encara més coses d’aquests antics forns  i el seu ús en la història de la vall, us recomano que visiteu el Centre d’interpretació de la Vall. Es troba a Sant Llorenç de Morunys i entre altres coses, podreu veureu alguns elements decoratius fets d’aquest guix i amb la destresa dels antics artesans que el treballaven.

 

 

 

Què en saps de Cal Calot?

Possiblement hagis tafanejat el munt de fotos penjades a les nostres xarxes socials. Potser t’has entretingut mirant la galeria fotogràfica de la nostra web, o potser fins i tot ja t’has allotjat a Cal Calot, però realment, què en saps de Cal Calot?

Te’n faig cinc cèntims?

Tenim coneixement de l’existència de Cal Calot des del segles XVIII. Sembla ser, que inicialment la casa era més petita, però amb els anys es va anar ampliant segons les necessitats de la família. Resta ajaguda sobre els peus del Turó de St. Lleïr, i en companyia de la mateixa ermita que dona nom a aquest enclavament.

A la casa, encara s’hi conserva l’antic forn de pedra, la menjadora de bestiar, i per descomptat, el munt de pedres que algú amb molta traça i paciència va anar apilant donant lloc a les seves quatre parets.

I del nom? Què me’n dius? Alguna idea d’on prové?

No sabem, si la casa a estat sempre anomenada  així, possiblement no. De totes maneres,  segons ens va explicar un senyor de la zona, en algun moment de la seva història,  a la casa hi havia  viscut un tal Miquel. Un Miquel, aquí anomenaven Miquelot. Per tant, quan la gent anava a casa seva, deien que anaven a Cal Miquelot. Però amb el temps van escurçar-ne el nom i es va quedar amb Quelot. En la majoria de llocs on s’esmenta la casa, aquesta consta escrita com a Calot, així és com l’hem conegut sempre, per tant, així és com la continuarem escrivint.

Qui devia ser d’aquest senyor? Com devia ser la seva vida? Quins altres noms devia haver tingut la casa?

Això continuarà sent un misteri, però nosaltres seguirem cuidant la casa perquè continuï dreta, aporti vida en aquest entorn tant bonic i el seu esperit segueixi viu.