Un nou espai: el porxo.

A Cal Calot ha arribat un nou espai; el porxo. Llestos per gaudir-lo?

 

El 2021 tornareu a ser-hi. 

Fa unes poques setmanes que hem encetat el 2021. Un any en el que tots hem dipositat moltes esperances. És l’any en el que derrotarem aquesta pandèmia mundial i l’any en el que tornarem a encaminar els nostres projectes.

Possiblement res serà del tot igual, però amb empenta reconstruirem les nostres vides, transformant-les en un viatge encara millor.

Cal Calot, ha passat un any molt solitari. La casa ha estat buida durant mesos. Hi ha moments angoixants i desmoralitzadors. Sabeu que és un projecte relativament nou, i com a tal, els inicis mai són fàcils. Només faltava ensopegar amb la pandèmia per desestabilitzar-ho tot una mica més. De totes maneres, la il·lusió i l’esperança pot amb tots els obstacles. Si és cert que potser no podrem avançar tan ràpid com volíem, però pas a pas anirem assolint els nous objectius per fer que Cal Calot, sigui encara millor.

 

Vista de la casa i el porxo.

Nou projecte, nou espai.

Amb aquesta il·lusió i esperança, i amb alguna cosa més, com un bon equip de treball, hem aconseguit rehabilitar l’antiga pallissa de Cal Calot. Ara és ” El Porxo”. Cal dir, que només s’ha arreglat una primera fase del projecte total que hi havia previst, però estem igualment molt satisfets. En mig d’aquest temporal hem aconseguit remodelar una part molt important i possiblement la que en traureu més partit, la zona de barbacoa.

Els que ja us heu allotjat a Cal Calot, sabeu que la barbacoa que teníem, tot i ser pràctica i de dimensions més que acceptables, estava a l’exterior, a sol i serena. I els cuiners del grup els tocava coure la teca acompanyats de les inclemències del temps. A vegades eren dies de treva meteorològica però ser d’alguns que vau cuinar paraigües en mà, intentant aturar la pluja i fins i tot la neu. Estàvem totalment d’acord amb vosaltres quan fèieu la petició d’una teulada però com deia abans, és difícil engegar un projecte nou, i sovint cal anar pas a pas. Per fi, just per Nadal, el porxo es va estrenar. El mig de l’hivern potser no és la millor època per estrenar un espai obert com és aquest, però aquest any ha anat tot entravessat, i si una cosa ens ha ensenyat aquest virus, és que fer plans pot ser la més gran de les absurditats, així que sincerament, m’és ben igual que s’hagi estrenat el mig de l’hivern i no el mig de l’estiu, l’important és haver-lo rehabilitat i que quan vingueu  ja el pugueu gaudir.

 

Zona de barbacoa, amb taulell, pica, illa central…

El Porxo

Com us deia, és un espai força obert. A l’hivern però també es pot gaudir. Les hores de més sol i amb roba d’abric també s’hi està ben bé. Fa unes grans balconades que miren a la muntanya i per l’altre costat, el que dona a l’ermita, hi ha els accessos, que queden a peu pla, com la casa, de tal manera, que la gent gran o persones de mobilitat reduïda eviten escales i graons. Us recordo que a la primera planta de la casa, a part d’haver-hi la sala-menjador i cuina,  també hi trobareu dues habitacions. Per tan, a les principals zones comunes s’hi pot accedir còmodament sense haver de pujar i baixar escales.

En el porxo hi trobareu la zona per cuinar formada per una barbacoa i un espaiós taulell amb una gran pica i espai per deixar estris, begudes…també hi ha una illeta al centre d’aquest espai, per fer el vermut mentre es cuina o simplement deixar les safates carregades de teca. També hi trobareu un cubell gran per la brossa i una navera. I la llenya, carbonet, butà, paella gran…

A continuació hi ha les taules de fusta exteriors per asseure-us i gaudir de l’àpat i llavors us esperen el futbolín i la taula de ping-pong, per fer baixar el tiberi. Ah, i no menys important, que sapigueu que també hi trobareu un lavabo. Evitareu sortides i entrades a la casa. Més pràctic i còmode impossible.

 

Equipaments del porxo

El porxo és un espai complementari que farà encara més especials les vostres estades a Cal Calot. Una zona nova per esbargir-vos del grup quan us trobeu saturats, un espai de jocs ideal per esverar-vos, cridar i fer gresca sense molestar els companys que prefereixen la calma d’una lectura entretinguda. Un espai per gaudir dels plaers culinaris del menjar cuit a la brasa o d’una paella descomunal. Cuinar amb la màgia del foc, el crepitar de la brases…aquests plaers tan autèntics que sovint no podem fer a les nostres llars, sobretot perquè el que els fa més especials és el fet de compartir-los amb grup. Amb la colla d’amics i amb tota la família. En el porxo gaudireu d’eternes sobretaules, on a ningú se li farà tard, on no haureu de patir per molestar els veïns i on un cop tips, els nens, podran aixecar-se i corre esvalotats pels entorns sense perill.

 

Pares, mares, avis, joves…aquí tornaran les sobretaules.

 

Les balconades i els accessos permeten seguir gaudint del paisatge. Us sentireu part de la natura, connectats als orígens més bàsics; connectats a a l’escalforeta del sol, a la brisa fresca, al cant dels ocells … sé que sona molt bucòlic, però així és. I tot això, sota la protecció d’una teulada, entre parets de pedra, parets de color turquesa fosc que per moments recorden les tonalitats del pantà que tenim a tocar i acompanyats de decoració rústica però moderna, amb un ampli taulell de rajoles al més pur estil provençal.

Balconades del porxo

 

Us ho he explicat prou bé?

Espero haver-vos donat una pinzellada clara i entenedora d’aquest nou espai d’esbarjo. Amb les imatges que us deixo en aquesta entrada del blog, en tindreu una idea més aproximada, i sinó, ja sabeu que ens podeu seguir a les xarxes socials, on procurem ensenyar-vos el que es va “coent”. Cal dir que ens falta ultimar algun detall com les portes definitives, però espero que ens doneu marge d’actuació, com us deia, necessitem anar pas a pas. I ara el principal, es que tots, vosaltres i nosaltres, continuem tenint salut i puguem encaminar de nou les nostres vides, i entre altres coses, tornar-vos a obrir les portes del “nostre trosset de cel”.

Acabat rústic de la cuina i llum led per zona de treball.

 

Com dic últimament, la ment no la tenim confinada. Si enyoreu les vostres escapades rurals amb qui estimeu, dediqueu algun moment en pensar en elles, en planejar-les a visualitzar-les, i ben aviat seran una realitat. Penseu en Cal Calot.

 

 

Ens veiem ben aviat!

 

 

 

 

 

Els retrobaments, a la casa rural.

Ha estat un estiu de retrobaments a la nostra casa rural.

Junts de nou a Cal Calot.

 

 

Benvinguts de nou

Hola de nou, creieu que havíem desaparegut? No, res de tot això, el que passa que amb l’enrenou que estem vivint, les paraules ens havien quedat confinades. Em negava a escriure pensant en la pandèmia, no volia mencionar-la, però definitivament, llanço la tovallola. És impossible viure avui i no parlar d’ella, encara que sigui ben poc.

Desitgem de tot cor, que vosaltres i les vostres persones estimades estigueu en plena salut, amb feina i sobretot, animats. Que tot sabem, que hi ha dies realment durs en que tot es veu de color negre, però què carai, bé que ens n’hem de sortir d’aquesta. Junts travessarem aquest mal pas. Seny però fora les pors.

 

Seguim el protocol d’higiene i desinfecció perquè l’estada sigui segura.

 

Nosaltres, com tothom hem fet i fem bondat, per respecte a nosaltres i la resta de població. I tot hi haver tingut la casa rural tancada durant quatre llarguíssims mesos, sempre hem anat treballant en ella i el juliol, de nou hem torna a tenir grups allotjats.

En aquestes ocasions, més que mai, els grups han estat famílies, però també han vingut alguns grups d’amistats. Amb ganes de retrobar-se, de passar-ho bé i capbussar-se en la natura.  I per a nosaltres, tornar a veure la casa rural amb vida, és excepcional, sobretot quan veiem com de feliços hi sou i quan ens dediquem mútuament,  una estoneta per escoltar-nos, coneixe’ns, explicar-nos la vida i al cap d’avall, aprendre uns dels altres i emportar-nos un trosset de vosaltres amb les vostres paraules.

 

Recordant-vos

Avui hem ve de gust recordar el pas d’aquests grups per Cal Calot. Us parlaré d’alguns d’ells.

Un dels grups, que precisament van ser els primers en fer reserva post-confinament, eren una família de poble costaner. Dos germans del grup veient les ovelles pasturant en el camp, es recordaven de quan eren joves i tenien gallines a casa. A la mirada se’ls veia l’entusiasme que els duien aquells records. I en Josep, qui es va encarregar de fer la reserva, va tenir la genial idea de fer una bonica sorpresa a la família.  Aquesta sorpresa va consistir en una sessió fotogràfica  de tota la família. A mitja tarda van aparèixer un parell de fotògrafs i es van encarregar de capturar l’alegria d’haver-se reunit de nou, a cop de flaix, entre roures, panoràmiques de la vall, i la seves rialles…

Una altra de les famílies que es van allotjar, volien fer una sorpresa d’aniversari a la mare de la noia que es va posar en contacte amb mi. El divendres, van arribar el matrimoni i ella, i mentre els ensenyava la casa, la mare quedava distreta de com era de gran, doncs ella creia que només serien quatre els qui s’allotjarien allà. El cas, és que em va anar ben just de no ficar la pota i xafar la sorpresa però vaig ser a temps a no obrir la boca, i amb un creuament de mirades amb la filla – tssss….no diguis res-, ens van entendre. El final, va tenir una sorpresa de debò, tal com estava previst.

 

La taula, a punt per alguna celebració

 

Un dels altres grups que hi vam tenir, eren parelles de gent gran. Tots amics. I duien molta marxa. Era envejable les ganes de passar-ho bé que duien. Doncs en una ocasió en que ens vam haver d’acostar a la casa, sentia les rialles que feien les senyores jugant al “futbolín”, s’ho estaven passant realment “teta”. I l´últim dia de la seva estada, quan vaig anar a acomiadar-los, estaven entaulats al menjador jugant a cartes. El sector esquerra estava ocupat de les senyores i el sector dret pels senyors. Tots i totes aficionats amb la seva partida de cartes. Quines estones més xules que van passar a la casa rural. I el senyor Ramón, em va explicar que de petit, quan viva Huelva amb els seus pares i germans, també tenien un ramat d’ovelles. De fet, em va dir que comptéssim amb ell si necessitàvem un pastor. Ho tindrem en compte!

 

Cada grup, un munt d’experiències.

En fi, ja veieu que cada grup d’hostes sou un munt d’experiències. Poder intercanviar unes paraules amb vosaltres, respondre les vostres preguntes, i oferir-nos una estona de tertúlia, penso que també forma part de tot el que envolta “fer turisme rural”. I ens agraden molt aquestes estones. Perquè aprenem també de vosaltres i ens dediquem una estona a reflexionar sobre  els capricis de la vida.

 

Estem molt contents de tenir-vos de nou a la nostra casa rural.

 

Creuem els dits, perquè els capricis de la vida, siguin per a tots més favorables del que són actualment. Molta salut per a tothom i il·lusió!

 

La primavera segueix al seu ritme.

Una primavera que no podem gaudir.

 

La natura no té pausa

Ja passem a mitjans d’abril, i tot i que per tots nosaltres, està sent la primavera més caòtica i trista de la nostra vida, pel que fa la natura, és una primavera com qualsevol altra. De fet, segur que per la natura és millor que cap altra.

El març, a part de portar-nos el maleït COVID-19,  també ens va portar a l’inci de la primavera. Però ja sabeu allò que diuen; “març, marçot, mata la vella i la jove s’hi pot”, i així va ser, perquè a finals de març amb tenir la presència de la neu i alguna glaçada. De totes maneres ara,  tenim uns dies de ple sol i de tan en tan, un ruixadet fa acte de presència.  Aquesta aigua és benvingut, d’aquesta manera l’herba tendre dels camps va creixent i el nostre bestiar gaudeix pasturant.

Els arbres, flors…també agraeixen aquestes plujes.

 

Gota de pluja sobre les pastures

De fet, ja hi havia alguns arbres florits o apunt d’obrir les poncelles quan va nevar per última vegada aquest hivern. Bé, com he dit abans , ja era una nevada de primavera.  Aquells dies, la neu va compartir bellesa amb els poms florits dels cirerers. Era una barreja de blanc sobre blanc, molt bonica. Hi ha alguns arbres, però, que no se’n van escapar tan bé.  Els noguers que hi ha tocar de Cal Calot, se’ls van quedar les poncelles “cremades” pel fred. Possiblement no donaran furits, o ben pocs. Així que a la pròxima tardor, no recollirem nous km 0.

 

Els roures

Però en aquesta vida, sempre hi ha algú més astut. És el cas dels roures. Mireu-se’ls bé. Ells encara no treuen cap fulla. Ni s’intueixen. Les seves branques segueixen despullades de fulles com a ple hivern. El paisatge està cobert de verd, i un munt de flors ho esquitxen tot de colors, però els roures segueixen lluint només el seu esquelet.

Són espavilats. Si poguessin parlar segur que dirien allò de; “no diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat”. Perquè ells no comencen a treure les fulles fins que no estan completament segurs de que el bo ha arribat per quedar-s’hi, i que el fred ja no tornarà de nou.

A els roures no els agraden les visites sorpreses.

De totes maneres, no per veure’ls despullats, vol dir que estiguin adormits. Durant l’hivern s’han encarregat, no només d’alliberar-se de les fulles, sinó també de deixar els seus aglans escampats arreu. Alguns petits, altres més grans, alguns que ja han perdut el barret i d’altres que han acabat al ventre d’algun animaló.  Selecció natural, que diuen.

Alguns d’aquests aglans, acompanyats de la meteorologia apropiada, se’ls va canviant el color. Se’ls veu vermellosos, s’han esberlat i  han tret un grill (arrel), igual que fan els trumfos (patates). Aquesta petita arrel, valenta i decidida furga terra en dins fins deixar l’aglà ben ancorat. Sota terra, l’arrel, va creixent per succionar amb delit tots els nutrients, i fora, a l’exterior, neix un petit brot. Que mica en mica va creixent cel amunt i es va poblant de fulles i més fulles, cada vegada més obertes per rebre el sol de la primavera. Sembla mentida que d’un aglà en pugui sortir un roure i anar sumant anys, aguantant sols d’estiu, nevades, ventades i tempestes i que amb una mica de sort, pugui arribar a acumular centanars i centanars d’anys.

                                                                                                           

Aglans ja arrelats.

Aquest deu ser un bon exemple del cicle de la vida. Cada època de l’any és magnífica. Sembla que l’hivern ha de ser la que més desagrada a tothom, però al final, la natura continua seguint el seu curs. Potser treballa més en somort, sense fer tan soroll, sense embellir-ho tot amb tants colors, però la seva feina segueix sent primordial. La roda de la vida segueix girant a l’hivern, per llavors poder-nos regalar una primavera esplèndida.

 

Us esperem

La veritat, és que aquests dies el paisatge de la vall llueix preciós.  El verd, el blau, els grocs, els liles…són a tot arreu. Ocells, papallones i abelles van atrafegats amb un aleteig constant. I el pantà ple fins dalt d’aigua,  apunt per vessar.

 

Ben aviat, els roures estaran així de verds.

 

Ens omple de pena, haver de tenir Cal Calot tancat i no poder compartir amb vosaltres aquest espectacle tan formidable. Aquest “ trosset de cel”,  és encara més bonic quan s’omple de rialles.

Però resulta que estem lliurant una batalla. Una batalla molt gran i la millor arma per combatre-la és quedant-nos a casa. En sortirem vencedors ben aviat, molt aviat, i Cal Calot, seguirà aquí per a tots vosaltres.

 

 

Salut amics i amigues! Desitgem que tots estigueu ben bé i que la il·lusió segueixi en tots vosaltres.

 

 

 

 

Les dues N més explosives.

N de nens, i N de neu, una combinació explosiva i que en embogeix. 

 

 

Quan rebem alguna trucada vostra, per informar-vos sobre la disponibilitat a la casa, normalment,  la feu quan esteu reunits amb familiars i amics plantejant el vostre cap de setmana rural idíl·lic. Aquestes trucades són sempre motivants perquè destil·len molt d’entusiasme i il·lusió per venir a passar un “finde” genial. – I us ho he de dir, m’encanten, perquè em fa feliç poder oferir aquest trosset de “cel”-. Però bé, d’això ja us en parlaré en una altra publicació, avui la neu és la protagonista. Seguiu llegint…

 

La cirereta del pastís

A l’hivern, la neu és la cirereta del pastís per acabar d’aportar moments divertits. Qui més en gaudeix són sense cap mena de dubte, els nens. I les nenes.

Doncs això, nens i neu, la combinació explosiva que a part de regalar-nos moments  de fàcil distracció pels petits, fotografies originals, taquicàrdies en contemplar la bellesa del paisatge cobert de blanc, cansament, agulletes, i un llarg etc…també aporta alguna coseta més en els grans. Ens ajuda a despertar aquell nen o nena interior que fa anys que reposa adormit, dins aquesta cuirassa d’adult, i que no troba millor manera de tornar a despertar, que fer-ho en el moment d’ embogir-nos amb la neu.

 

Paisatge nevat a l’entorn de Cal Calot

 

Com embogir-nos amb la neu

Maneres per embogir-nos amb la neu:

 

  1. La més tradicional: la manera més tradicional i ideal per entrar en contacte per primera vegada amb la gèlida neu és el que s’ha fet tota la vida, la construcció d’un ninot de neu. Una manera d’enfortir vincles entre grans i petits i treballar en equip.
  2. Per els més buscabregues: tant tradicional com l’altra però sense cooperació ni treball en equip, la clàssica “guerra de neu”. Vinga a fer projectils … vinga a fer bons llançaments. On tot s’hi val
  3. Baixades lliscant: tant clàssica com les anteriors, hi ha les baixades en trineu. Resulten el primer contacte amb la velocitat. I es pot practicar en vàries modalitats! Amb trineu individual, o amb bus-plàstic improvisat. Sabeu de què parlo, oi? Estirar un plàstic ben gran al cap de munt de la pujada, seure-hi tanta gent com hi càpiga i avall que fa baixada! M’encantava!

 

Com ho veieu? Suposo que aquestes modalitats, tots les heu posat en pràctica en algun moment oi?

Remarcar-vos, que potser si esteu de sort i ens neva a la cota de 990m, on ens trobem, aquestes tres modalitats les podreu practicar sense haver de marxar de Cal Calot.

 

nens i neu, una combinació explosiva

 

      4. La neu a les pistes: a veure, us ho he de dir, aquesta és la modalitat menys econòmica. L’equipació i les infraestructures de les estacions d’esquí tenen un cost, però venir a Cal Calot a l’hivern i no pujar a l’estació de Port del Comte, és un error.

Estic parlant d’una estació molt familiar. Amb panoràmiques d’infart. Podeu practicar esquí alpí, snowboard, raquetes de neu…també hi ha una zona per a trineus de neu i tubbies. A part d’un munt de serveis i varies escoles d’esquí. Posant fàcil la seva practica en els més principiants.

 

Petit principiant a l’estació d’esquí de Port del Comte

I si el què preferiu, és lliscar a un altre ritme, i gaudir amb més tranquil·litat de la natura, animeu-vos a visitar l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent-Lavansa.

 

Una N molt apreciada

Dit tot això, potser alguns pensareu que la neu no és una peça clau per passar un “  finde” genial. Estic totalment d’acord amb tots vosaltres. Només cal tres ingredients per passar uns dies genials; predisposició a passar-ho bomba, un allotjament com cal i un entorn fantàstic. Però…a veure, si a l’estiu la cirereta del pastís és l’aigua, a l’hivern, no pot ser altra la protagonista, sino la Neu.

 

Cal Calot. Nevada’19

Nens i nenes, la neu us espera!

 

 

La proposta de Nadal.

El Nadal; bogeria, disbauxa, remordiments i una proposta.

 

Inici de la Bogeria

Les festes de Nadal ja són a la cantonada. Dies colgats de tradicions, hàbits, costums i accessos. Comencem unes setmanes abans fent una felicitació de Nadal per a la família i amics. Recordo que abans anàvem a la llibreria del poble i compràvem diminutes postals amb il·lustracions del pessebre, que recordaven les estampetes dels diumenges de missa. Tot molt barroc i econòmic, però autèntic, perquè el més important eren els bons desitjos que hi escrivíem. Res, quatre paraules perquè les dimensions eren el que eren, i l’espai no donava per més. Dic autèntic, perquè les felicitacions de Nadal, actualment, són més aviat un aparador de fills fotogènics, tots amb fusta de model de revista, equipats amb roba d’abric i envoltats per una aura de llums càlides, en decorats de fusta al més pur estil escandinau.

Què voleu que us digui? Que no m’agraden? Doncs si, són molt boniques, però que carai, treballeu-vos unes frases plenes de bon desitjos també, que l’important és el contingut que surt del cor. (massa ensucrat? és així)

 

Postal de Nadal, Cal Calot’18

 

La disbauxa

Arriba el dia 24. La casa està plena de decoració nadalenca. Les felicitacions de Nadal han estat totes entregades. I un cop arribeu a casa després de treballar, us sentiu posseïts per l’entusiasme de revisar el contingut del vostre lot de Nadal, (això els que nos sou autònoms, és clar). I el vespre, comença la primera de les fartaneres i la que dona el tret de sortida a tots els actes i hàbits nadalencs que fan que les festes de Nadal, siguin dies especials; cagar el tió, anar a veure els pastorets, visitar pessebres vivents, entregar la carta al patge, anar a rebre els Reis amb el fanalets (que la majoria d’ells, ja no tenen res a veure amb els que fèiem a cops de tisora i cartolina)…i per descomptat, entre acte i acte, seguim amb les fartaneres.

Si, una rere l’altra.

 

Decoració nadalenca.

 

De fet, pensava deixar-vos una recepta fàcil i original per fer amb la família,  per seguir aportant una mica més de calories a la vostra dieta nadalenca, però he desestimat la idea, perquè sinó us gastareu el pressupost  en digestius.

 

Els remordiments

Com anava dient, els dies de Nadal són plens d’àpats contundents i calòrics. Són clarament imprescindibles per combatre el fred de l’hivern (ha-ha-ha), però sabeu com acaba tot aquest descontrol, oi? Doncs si, amb una allau de remordiments. Però mentre no arriba l’any nou, encara ens permetem una treva d’uns dies, per seguir engolin tots els dolços que se’ns fiquen el davant, perquè, què carai…ens ho mereixem.

Però acaba arribant temut dia 1.

Després d’una nit de disbauxa, estem disposats a fer un “resset” en les  nostres actituds, i començar a complir  els nous propòsits que ens faran millors persones. I el primer propòsit d’aquesta llista, i el de la majoria de persones del món mundial, és el de cuidar-nos i començar a fer exercici físic.

 

La proposta

I sabeu què us dic? Doncs que no hem d’esperar al dia 1 per començar a cuidar-nos. Cada dia ha de ser el dia 1. Sigui un dia festiu o laboral, és important que trobem un moment per cuidar-nos.

Per això, els afortunats que aquest Nadal us allotjareu a Cal Calot, podreu combinar les fartaneres Nadalenques amb estones d’exercici físic. Doncs a la Vall de Lord (per si encara no us en heu assabentat…), hi ha mil opcions per cremar calories. Btt, sendersime, esquí…

 

A la Vall de Lord hi ha mil opcions

 

Aquí us deixo l’enllaç de l’anomenada Ruta de les Pomeres. Acabada de senyalitzar. És bonica, curta i apte per a tothom. Permet conèixer l’entorn més pròxim a Sant Llorenç de Morunys, trobar racons especials, gaudir del paisatge i per descomptat, cremar alguna caloria i alliberar-nos dels remordiments post-fartanera!

 

 

Imatge de la Ruta de les Pomeres

 https://lavalldelord.com/ca/ruta/ruta-de-les-pomeres/

 

 

 

Molt bones festes a tots i salut!

 

3 Motius per venir de cap de setmana rural.

Un cap de setmana rural a Cal Calot, és molt i molt més que un “finde”.

 

L’encapçalament d’aquesta entrada en el blog, no sé si us resulta gaire atractiu, doncs ser que sona molt propagandístic però és que a vegades cal donar-ho tot mastegat perquè obrim els ulls. No sé si us hi trobeu vosaltres, però sovint, sóc físicament en un lloc concret, però el cap als núvols. Bé, més que als núvols, el tinc en una centrifugadora. A vosaltres també us passa, oi? i és que ens passem el dia donant voltes a mil coses a la vegada. La feina que hem d’enllestir, la llista de la compra, preocupacions, obligacions…. I per últim, ens agafem a aquells somnis plens d’esperances. Tot barrejat dins el nostre cap resulta pitjor que una bomba. Ens emboira la realitat i se’ns escapen moltes coses. Pareu màquines! Aterreu aquí d’una vegada per totes, obriu bé els ulls i llegiu els motius  pels quals heu de venir a Cal Calot. Venir per escapar de la rutina no és l’únic motiu per fer-ho. Hi ha molts més motius per fer de la vostra escapada a casa nostra, la millor opció.

 

1r Motiu: la casa

Per un cop, siguem materialistes i deixem-nos d’hipocresies. Perquè negar-ho, la casa és maca i pràctica. Rehabilitada totalment, consta d’una àmplia sala-menjador connectada amb la cuina. Perquè no passi allò de que mentre uns fan la partideta, els altres vora el fogons, només s’assabenten del xup-xup de l’olla.

Resulten espais confortables i ben equipats; sofàs, taula, tauletes, bancs….i tot amb un munt de llum natural entrant per les finestres, finestrals i balcons.

Les habitacions, són àmplies també. I càlides. Amb terra de parquet, sostres acabats en fusta, entrada de llum natural des de l’exterior i bany privat en cada una d’elles. Fantàstic, oi? Si…si..ho heu sentit bé, bany privat en cada habitació. Perquè ja se sap allò que diuen, “ juntos pero no revueltos “ , i és que hi ha coses, que demanen intimitat.

 

bany privat en cada habitació, fantàstic, oi?

 

I si a l’habitació us hi sentiu sols, però a la sala gran us hi atabaleu, podeu baixar a la saleta de la planta inferior i relaxar-vos llegint una novel· la, gaudir d’una plàcida “hora del te” …   amb la muda companyia del futbolí,  a l’espera d’aportar certa diversió entre el grup.

 

I a més a més, la casa té la qualificació energètica A, la més eficient. Bons tancaments, llums led, calefacció de biomassa…

 

Què us en sembla?

 

Vista lateral de Cal Calot i bala d’herba.

2 n Motiu:  l’entorn.

Normalment, anar de turisme rural és sinònim d’acostar-se a la natura. A buscar-ne el seu silenci, les seves olors i colors. A Cal Calot, no només us hi acostareu, sinó que us hi sentireu integrats.

Estem a la Vall de Lord, el prepirineu català, al nord de la comarca del Solsonès i a tan sols 30 minuts de l’estació d’esquí del Port del Comte. Això vol dir; Natura 100%.

Allotjar-vos aquí no és apte per els que tingueu fòbia a la natura (si és que això és possible) doncs escapar d’ella és impossible ja que la casa està envoltada per bosc de roures, alzines, pins…i per alguns camps de conreu. Si sortiu el balcó, sentireu la fressa de l’aigua baixant pel Torrent de la Barata, el cant d’algun ocell engrescat i el repic d’alguna esquella balancejada pel pasturar tranquil de les vaques entre el bosc.

 

natura 100%, impossible escapar-ne.

 

I tot aquest silenci i aquesta pau a menys de 10 minuts de St. Llorenç de Morunys, la principal població de la vall, on trobareu un munt de serveis i establiments. I el millor de tot, és que no tanquen els caps de setmana….si sou dels que no feu llista, i un cop arribats a Cal Calot veieu que us heu deixat quelcom, no us preocupeu, no sou a la fi del món, aquí hi trobareu el més necessari.

 

Panoràmica de la Serra de Port del Comte.

 

3r. Motiu: valors

Allotjar-vos a Cal Calot, és sinònim de donar vida el territori. Les zones de muntanya són un territori cada vegada més despoblat. Tot i les comoditats de les que gaudim actualment, cal remarcar que hi escassegen les oportunitats, i fer-hi vida, a vegades resulta complicat. Nosaltres som una família jove, dedicada al bestiar. Viure del sector primari és difícil, arriscat i sacrificat. El bestiar no és una ciència exacte, els preus són els que són, i que ens hi puguem guanyar més o menys la vida, depèn, en certa mesura, dels  capricis de la meteorologia. I per acabar-ho d’arrodonir demana dedicació els 365 dies de l’any.

 

la muntanya, territori cada vegada més despoblat.

 

És per això, que per nosaltres, com molts altres pagesos, gestionar una casa de turisme rural és la manera de poder arribar a viure del sector primari en una zona de muntanya. Una vida que sembla molt bucòlica, certament ho és, però també comporta moltes dificultats.

 

 

Ovelles del nostre ramat pasturant.

 

El vostre granet de sorra.

Cada grup que veniu a allotjar-vos a Cal Calot, ens dona una mica de vida a nosaltres, i una mica de vida al territori. Potser no us en adoneu però aporteu el vostre granet de sorra.

Les zones rurals són molt boniques. Cal cuidar-les i preservar-les però perquè això sigui possible, és necessari que siguin llocs habitats i amb recursos per poder-los mantenir en vida i ser ben gestionats.

Nosaltres estem molt contents de poder oferir l’experiència de viure, ni que sigui per pocs dies, en un indret de muntanya preciós en el que podeu trobar aquella pau que a molts llocs es busca i no es troba. Poder-la compartir amb vosaltres i saber que d’alguna manera us emportareu un trosset d’aquest indret en el vostre record ens fa feliços igual que ens en fa els vostres granets de sorra.

 

 

Moltes gràcies per venir a viure aquesta experiència. És més que un “finde”.

 

 

Octubre: gastronomia i cultura

 La gastronomia com a cultura del territori.

 

Des del meu punt de vista,  la gastronomia és part de la cultura del nostre país. Si hem de celebrar algun esdeveniment sempre ho fem al voltant d’una taula. Sigui una gran celebració o una petita conquesta. Posem la millor vaixella, les estovalles de festa o simplement una bona brasa a la barbacoa…. Sigui com sigui, som gent que gaudim d’un bon àpat. I ens encanta trobar la qualitat al plat i el sabor a la boca.

 

Codonys, carbassa, nous i castanyes.

 

Això si, a cada època els seus productes. Així assegurem que els aliments són de bona qualitat i que el producte ha estat creat i comercialitzat en el seu moment òptim. I si és un producte  de proximitat, millor que millor! Contribuint a generar menys impacte ambiental amb la reducció de quilometratge durant el seu  transport. I a més a més, i molt important, ajudem a la gent del territori. Ja siguin productors de fruites, verdures, oli … o carn, com nosaltres, amb els nostres xais i vedells. Majoritàriament, som petites explotacions familiars, que creiem en una manera de fer concreta que ofereixi un producte de qualitat als nostres consumidors i amb la nostra família, aportar vida al territori.

 

Comprant producte de proximitat ajudem el territori.

 

Bolets, codonys…i cap els fogons.

la tardor, hi ha molts productes de temporada. Alguns d’ells, molt coneguts i altres no tant. Potser el producte estrella, és el bolet. Com, no? Som molts els que un cop acomiadat l’estiu, frissem per veure despuntar el dia i calçar-nos les bótes per sortir a buscar bolets. És trobar-ne un i no poder aixecar el cap de terra durant hores…clar que llavors la feina és a casa, però un cop al plat, la feina a valgut la pena. De totes maneres, aquest any, de moment no ha estat una temporada boletaire gaire bona, doncs l’estiu ha estat molt sec i per tant, han estat pocs els bolets que hem trobat. Però no es pot perdre l’esperança, possiblement les pluges d’aquests últims dies en faran sortir de nous. Aprofito, per recordar-vos, que quan es va al bosc, cal respectar-lo. No només la vegetació i evitar  abandonar-hi deixalles, també és molt important que si trobeu filat de bestiar el deixeu tal com està, i que si hi ha animals pasturant no se’l molesti. Tampoc s’han d’aparcar els cotxes en mig de camins i menys al mig dels camps, doncs estan conreats de menjar pel bestiar.

 

Rovelló, llenega i fredolic.

 

I què me’n dieu dels codonys? Que no sabeu de què us parlo? Aah…potser els coneixeu per “membrillo”. Què, ara si, oi? Ara ja sabeu de què us parlo, cert?

Doncs els codonys, que us en he de dir…em tenen el cor robat…aquella pell lleugerament vellutada, aquella olor dolça….però no us penseu que en faci codonyat, …no, no, no…a casa en fem all i oli. Si, tal com ho sentiu, all i oli de codony. És una recepta típica de poblacions de muntanya.  La recepta, sempre parteix de la mateixa base clar que cada casa hi fa alguna variació; hi ha qui hi posa ou, hi ha qui hi posa un tros de pa sec sucat amb moscatell….però en definitiva, la base és all, oli i codonys.  Normalment es menja untant-lo en una llesca de pa torrat o amb tall cuit a la brasa. La combinació del dolç d’aquesta fruita i la intensitat de l’all és deliciosa. Vaja, una gormanderia que us animo a tastar si mai en teniu oportunitat.

 

All i oli de codony.

L’all i oli de codony…una gormanderia deliciosa.

 

Abans de la castanyada, toca anar a fira.

I ara que s’acosta  la castanyada, està clar quin és el producte estrella. La castanya! I  la carbassa  la invitada indiscutible de totes les cases on es celebra el Halloween i que més enllà de menjar-se-la, com bé deveu saber, la idea és retallar-la tot dibuixant-li una cara i encenent una espelma al seu interior.

 

Però a la Vall de Lord, les carbasses són especialment importants per la Fira dels Ous d’Euga que té lloc aquesta cap de setmana  a St. Llorenç de Morunys. I és que  els “Ous d’Euga”, no són res més sinó carbasses! Jacint Verdaguer els anomenà així en la seva llegenda dels Tres Savis Prudents dels Piteus, on uns hostalers enreden els Savis Piteus dient-los que allò gros i taronja que per primera vegada veuen, és un Ou d’Euga, en comptes d’una carbassa; quina barra aquests hostalers …

 

El tres Savis Prudents dels Piteus.

 

És d’aquesta llegenda tant arrelada a la vall, perquè “Piteus”, és el gentilici dels habitants de Sant Llorenç de Morunys, d’on sorgeix aquesta fira de tardor on la carbassa n’és la protagonista i en la que s’organitzen varis actes en relació a aquest aliment.

Els Ous d’Euga, són les carbasses.

 

Ja veieu que la tardor ofereix un ampli ventall de productes gastronomics. I és que tenim una cultura gastronòmica de cinc estrelles! I un territori amb uns productes boníssims. Perquè més enllà dels que he anomenat, a la vall també hi trobareu; conserves, formatges, pomes de muntanya…i molt més.

 

Si veniu a Cal Calot us trobareu en un territori amb cultura i gastronomia pròpia, que val la pena explorar.

 

 

 

 

 

 

Setembre: nens i caps de setmana

El setembre tornen les rutines: l’escola i els caps de setmana a  Cal Calot.

Rutines

Sortim de la gresca intensa de l’estiu. Els gelats ja ens han abandonat, el banyador comença a hivernar amagat a la calaixera i els vespres es van escurçant. Això només vol dir una cosa;  arriba el setembre. Amb mandres comencen a arribar de nou les rutines que s’allarguen durant mesos. La paraula rutina, normalment ens genera pànica  però amb ella, també arriben coses bones.

Una d’elles, és  l’escola. Els petits no en volen sentir a parlar, però en el fons els encanta anar-hi; retrobar-se amb els amics, estones de confidències, jocs, l’olor dels llibres nous… i els pares, tots,  saltem d’alegria, perquè els nens són preciosos, però esgoten.

 

                                  Primera pluja de setembre

 

Amb l’arribada del setembre, també arriben coses bones: móres, algun bolet, alguns ruixats, ens tornem a posar aquell jersei màniga llarga que al final de la primavera ja odiàvem però que ara el tornem a abraçar amb ganes. I el millor de totes aquestes rutines, són els caps de setmana, especialment quan els vius a Cal Calot.

 

“arriben coses bones…els caps de setmana, especialment quan els vius a Cal Calot”

 

 

Ser nen a Cal Calot

Venir a Cal Calot a passar el cap de setmana és una molt bona opció per aconseguir que el teu cos i ment recarreguin les energies per afrontar una nova setmana, i fer-ho en família, és perfecte per a tots. També per els petits. Perquè ells també necessiten l’ànima calmada per afrontar els  reptes de la próxima setmana. Viure al mig de la natura els ajuda a abandonar l’estrès encomanadís de la ciutat i els horaris estrictes. Permet deixar l’aire contaminant de les grans poblacions, i respirar la brisa sana i fresca de la muntanya. Venir a Cal Calot és sinònim de llibertat per els més petits. Saps que no els pots treure els ulls de sobre, i que cal posar límits,  però es mereixen la llibertat de corre pel bosc, saltar rocs, enfilar-se als arbres… Han de sentir-se lliures i rebre els instints, sons i olors més primaris per veure el despertar de la seva ment.

 

“Han de sentir-se lliures…veure el despertar de la seva ment”

 

Activitats a la natura

La natura i el bosc, són un gran aliat per distreu els nens i encara que a vegades no ens en adonem, és una de les millors escoles.  Les aventures més bàsiques sempre hi són: recollir quatre flors, anar a buscar bolets, una excursioneta … però amb una mica d’imaginació se’ls pot tenir ben distrets unes llargues estones, sense el brogit de la ciutat, posant plena atenció en el moment,  i descobrint que no totes les flors són iguals, que algunes tenen formes realment estranyes i que el soroll de les seves petjades entre la fullaraca seca és una melodia dòcil i relaxant.

 

 

Petit mandala 

 

Viure així, és una de les millores experiències que els pots oferir els teus fills, encara que sigui només durant un cap de setmana. Els ajuda a  desenvolupar la creativitat i destresa. Se’ls desperta les ganes de descobrir i convertir una tarda de joc, en una gran aventura. Una manera dinàmica i divertida d’aprendre; sumar i restar aglans, fer mandales amb fulles de mil colors, pintar pedres – només pedretes, si us plau, no voldria trobar-me les parets plenes de grafits -, buscar plomes perdudes i fer una corona d’indi, escoltar els pica-soques donant cops de bec a les escorces dels arbres, o simplement aprendre a caminar en un terreny ple d’entrebancs totalment distint a la duresa de l’asfalt, treballant l’agilitat, l’equilibri i la coordinació física.

 

La millor teràpia

Són tants els estímuls que ofereix la natura, és una gran teràpia emocional. A vegades n’hi ha prou en observar per fer que se sentin  sorpresos amb els capricis de la natura. Perquè no és el mateix veure a ploure a ciutat, que deixar-te mullar per la pluja  i omplir-te de l’olor de terra mullada. Perquè no sonen igual els esquitxos d’un cotxe travessant un bassal, que el repic constant que fa el degoteig de la pluja a la teulada. No s’observa igual una tempesta entre carrers de ciutat, que una tempesta en la solitud de la muntanya.

 

“Si ets mare o pare, avi o àvia….si vens a Cal Calot amb els nens, no deixis que s’ho perdin”

 

I si creieu que el ventall de propostes es queda curt, observeu com pasturen les nostres vaques brunes, o veniu a visitar la nostra granja d’ovelles. No hi ha res millor que agafar un xaiet en braços!

 

Fruits silvestres

 

El turisme rural, en família, millor si és a Cal Calot.

 

 

 

 

 

 

A l’agost estem d’aniversari.

 

 

L’onze d’agost, celebrem el primer aniversari de Cal Calot.

 

 

Els primers hostes.

L’onze d’agost de l’estiu passat, va ser quan va arribar el primer grup d’hostes  a Cal Calot. Hi vam tenir allotjats una família encantadora. Venien de diversos punts de l’estat i inclús d’Anglaterra. Tot va ser molt ràpid i inesperat. Al migdia ens van trucar i a la tarda ja estaven instal·lats a Cal Calot.  De fet, primerament,  estaven allotjats en algun punt de la costa catalana però decebuts amb el que es van trobar, van decidir buscar un altre allotjament que s’ajustés millor a les seves necessitats.  I així va ser com  el que es preveia com uns dies de platja, van acabar sent, una estada a la muntanya.

El cas, és que van estar molt contents d’haver vingut. A més van estrenar la casa; des dels llençols als coberts. Tot nou. I nosaltres vam estar molt contents de tenir-los allotjats a Cal Calot. Van ser encantadors i amables. Sens dubte, sempre els recordarem.

 

Els preperatius i les expectatives

Imagineu-vos els nervis que vam agafar. Quin trasbals! En qüestió d’hores, entrava el primer grup a Cal Calot. I venien d’un allotjament on els havien decebut. Així que la pressió que ja sentíem primerament per complir les expectatives dels nostres hostes, al saber la seva mala experiència, es va multiplicar exponencialment! Feia dies, que la casa estava llesta per rebre algun grup d’hostes  que busqués allotjament a última hora, però tot i així, les hores prèvies a la seva arribada, van ser de nervis, estrés i feina. Volíem que tot sigues perfecte, com sempre. Tota jo un sac de nervis, atribolada, amunt i avall enllestint un munt de “ per si de casos”; tornar a treure la pols per si de cas, tornar a passar l’aspirador per si de cas … que si munta un llitet de bebè per primera vegada hi perdre-hi la paciència…

 

De fet, sempre hi ha una mica de nervis quan us tenim a Cal Calot . Però és clar, les primeres vegades, sempre són les primeres vegades… En cada ocasió mentalment repasso una i mil vegades que tot estigui net, endreçat i que no m’hagi oblidat de res. Sempre atents. Pendents de que nous sorgeixi cap imprevist i que tot el que necessiteu us ho podem facilitar. Per últim, els ulls mirant al cel;  Que si  plou, que si fa massa sol…..factors que no podem pas controlar. I altres mil preguntes com; “S’ho estaran passant bé?, Hauran sortit a fer excursions?, els haurà agradat la casa?, i l’entorn?”. Podria estar-me hores així. Per sort, arriba un moment en que una veueta em diu – “ ei, Eva, para…para….”-  Però com que el que volem és que la vostra estada sigui perfecte, volem complir les expectatives i que tot l’encant i bellesa que mostrem a les xarxes, els vostres ulls també ho sàpiguen apreciar, és inevitable barrinar i barrinar, esperant que si, que tot surti genial.

                                          Targetons de Cal Calot

 

De moment estem molt contents. Sembla que complim les expectatives dels nostres hostes. Esteu contents de la casa, dels acabats, dels equipaments, de la comoditat….també de l’entorn.  I també del nostre tracta i voluntat de que passeu una bona estada a Cal Calot. Fins i tot dieu que repetireu! Alguns ja ho heu fet! No us imagineu la injecció d’energia i motivació que ens donen sentir les paraules d’agraïment. Si dic que és  brutal, em quedo curta. I ens doneu empenta per seguir lluitant dia a dia per complir aquest somni i mica en mica fer-lo encara més bonic.

 

 

Satisfets

Us podeu imaginar com estàvem de motivats el dia que se’ns va passar pel cap la idea de fer de Cal Calot, un allotjament de turisme rural. Estàvem entusiasmats amb la idea. I imaginàvem com volíem que fos; “ la sala la farem així, això de tal manera, el forn el podrem conservar?, bany a cada habitació? …. que hi hagi lloc per un bon sofà. La taula ben gran i uns finestrals aquí, que els hostes es puguin sentir part de la natura. “

I arriba un dia, després de mesos d’obres, de nevades,  mals de caps i dies de moral baixa i de pensar que potser has fet una bestiesa, arriba un dia, en que et sents satisfet.

Malgrat les dificultats i saber que la lluita sempre és constant i plena de petites batalles, acabes veient, que amb empenta i il· lusió, els somnis es fan realitat.

 

I així, hem arribat al primer aniversari!

 

 

“nosaltres hi posem il·lusió, vosaltres confiança. Moltes gràcies.”

 

 

I el que ens fa més feliços de tot plegat, és oferir a tothom, la possibilitat de gaudir aquesta casa i aquest entorn. Que almenys, per uns dies, els nostres hostes us ho sentiu una mica vostre. I que a més, hàgim aconseguit tornar la vida a Cal Calot. Saber que la casa i l’entorn, es torna a omplir de somriures i que les seves parets emmarquen records de moltes vides, ens omple d’uns sentiments que ens commouen l’ànima.

 

Logotip de Cal Calot i clau de St. Lleïr.

 

Moltes gràcies a totes els que heu confiat en nosaltres.

Seguirem endavant, per oferir-vos el millor, en aquest lloc tan bonic.

 

De flors, a l’estiu, se’n troben mils !

L’univers va crear l’estiu només per donar-nos les flors.

 

 

A vegades penso que és així mateix. Que qui realment conquereix l’estiu són les flors. I és que si la primavera ha estat compassiva i entre dies de sol a deixat algun ruixadet, s’arriba a l’estiu amb uns boscos espurnejats de colors.

           panoràmica de la Serra de Port del Comte i mirador del Codó.

 

Si, és cert que abans del juny ja se’n veuen moltes, de flors,  però tinc ben controlat, que algunes altres esperen a el solstici d’estiu per dir;  “Ep! Que ja tornem a ser aquí”!  A casa nostra, tenim un cactus que sobreviu a les nevades, arrecerat entre parets, creixent de manera espectacular cel amunt, i floreix puntualment quan arriba l’estiu. Fa unes flor grans com la mà però de vida curta. Cal admirar-les intensament perquè en 24 hores es panseixen  i fins l’any vinent no les tornem a veure.

 

Qui et va ensenyar a estimar les flors?

Em pregunto, si les flors només són cosa de dones. En el meu entorn familiar, qui sempre em diu “ nena, surt al balcó, mira quina goig que fa tal flor…” i qui m’ensenyava a fer ramets per la mare, era la iaia.

I la padrina (l’altra àvia), també me’n ensenyava algunes coses d’elles. Ella elaborava un ungüent amb esperit de vi (alcohol) i  flors d’espígol (lavanda), per fer-se fregues a les cames, en els dies que se les trobava més pesades. Perquè cal tenir en compte, que això de “tinc hora al fiso” o “ vaig a fer-me un massatge”, era una cosa inimaginable en les seves vides, i els remeis casolans, heretats de generació en generació o entre veïns eren la seva manera d’alleujar els dolors.

 

I què t’he de dir de l’aigua de Timó (farigola)?. Excel· lent antibiòtic natural. Nosaltres encara en fem alguna sopa. I amb l’aigua que obtenint infusionant les seves flores, la podem utilitzar per fer gàrgares per el mal de gola o per desinfectar la boca.

La padrina, també em va ensenyar un vici. Un de bo, i sempre amb mesura, és clar. Resulta que hi ha unes floretes liles,- de les quals no en recordo el nom – , que se’n mengen els pètals. Dolços com la mel. Encara ara en menjo quan me les trobo.  Totes elles no, és important compartir, per això en deixo algunes per les abelles, que prou mal de caps tenen!

                                                                                                                                                                                       ram de flors silvestres 

 

Ja veus, que en el meu món, qui més valora les flors, tant la bellesa com els seus usos, són les dones. I regalar…. qui regala flors aquí? L’equació acostuma a ser: dona regala a dona; dona s’auto-regala flors; o, si esteu de sort, home regala a dona.

Però digues, quantes de nosaltres regalem flors als  homes? Ja et dic que jo no. I és que normalment, no les aprecien tant com nosaltres. Segur que si els boscos, terrats i balcons, fossin estèrils de flors, llavors les trobarien a faltar, però quan hi són, no saben gaudir-les prou. Bé, potser n’hi ha algun que si, no es pot posar a tothom dins el mateix sac. Però pels qui hi mostren poc interès, deixa’m que els digui una cosa: no badeu, homes ! que no veieu les seves formes curioses? I els seus colors vius? I les seves textures?

 

Prodigis de la naturalesa que magnifiquen la bellesa dels estius!

 

 

I a les rodalies de Cal Calot, quines flors hi pots trobar?

Doncs si la primavera s’ha portat bé, i l’estiu també, en trobaràs un bon pilot. De timó, espígol i de les floretes lila – que no en recordo el seu nom-, t’asseguro que en trobaràs. També moltes altres; romaní,  xicoira, ditets de la mare de Déu, àrnica borda, botonets, alguna orquídia silvestre….

 

No en sóc una experta en flora, ja m’agradaria. I tot hi que en tinc algun manual, no em refio prou del meu criteri.  Prefereixo refiar-me del què tinc conegut o d’algun expert o bon coneixedor del tema. Espero que algun dia, tingui prou temps per dedicar-me a fer algun curs d’usos i remeis amb plantes.

 

I tu? Què en saps de les flors i les plantes?

Si ets un expert/a en el tema, anima’t a organitzar un “finde” a Cal Calot, amb la família i amics. Podràs posar en practica els teus coneixements i encomanar la teva passió a la resta del grup.

 

 

                                                                                                                                                     ditets de la Mare de Déu

 

 

 

Sens dubte, serà un estiu per recordar!