A l’agost estem d’aniversari.

 

 

L’onze d’agost, celebrem el primer aniversari de Cal Calot.

 

 

Els primers hostes.

L’onze d’agost de l’estiu passat, va ser quan va arribar el primer grup d’hostes  a Cal Calot. Hi vam tenir allotjats una família encantadora. Venien de diversos punts de l’estat i inclús d’Anglaterra. Tot va ser molt ràpid i inesperat. Al migdia ens van trucar i a la tarda ja estaven instal·lats a Cal Calot.  De fet, primerament,  estaven allotjats en algun punt de la costa catalana però decebuts amb el que es van trobar, van decidir buscar un altre allotjament que s’ajustés millor a les seves necessitats.  I així va ser com  el que es preveia com uns dies de platja, van acabar sent, una estada a la muntanya.

El cas, és que van estar molt contents d’haver vingut. A més van estrenar la casa; des dels llençols als coberts. Tot nou. I nosaltres vam estar molt contents de tenir-los allotjats a Cal Calot. Van ser encantadors i amables. Sens dubte, sempre els recordarem.

 

Els preperatius i les expectatives

Imagineu-vos els nervis que vam agafar. Quin trasbals! En qüestió d’hores, entrava el primer grup a Cal Calot. I venien d’un allotjament on els havien decebut. Així que la pressió que ja sentíem primerament per complir les expectatives dels nostres hostes, al saber la seva mala experiència, es va multiplicar exponencialment! Feia dies, que la casa estava llesta per rebre algun grup d’hostes  que busqués allotjament a última hora, però tot i així, les hores prèvies a la seva arribada, van ser de nervis, estrés i feina. Volíem que tot sigues perfecte, com sempre. Tota jo un sac de nervis, atribolada, amunt i avall enllestint un munt de “ per si de casos”; tornar a treure la pols per si de cas, tornar a passar l’aspirador per si de cas … que si munta un llitet de bebè per primera vegada hi perdre-hi la paciència…

 

De fet, sempre hi ha una mica de nervis quan us tenim a Cal Calot . Però és clar, les primeres vegades, sempre són les primeres vegades… En cada ocasió mentalment repasso una i mil vegades que tot estigui net, endreçat i que no m’hagi oblidat de res. Sempre atents. Pendents de que nous sorgeixi cap imprevist i que tot el que necessiteu us ho podem facilitar. Per últim, els ulls mirant al cel;  Que si  plou, que si fa massa sol…..factors que no podem pas controlar. I altres mil preguntes com; “S’ho estaran passant bé?, Hauran sortit a fer excursions?, els haurà agradat la casa?, i l’entorn?”. Podria estar-me hores així. Per sort, arriba un moment en que una veueta em diu – “ ei, Eva, para…para….”-  Però com que el que volem és que la vostra estada sigui perfecte, volem complir les expectatives i que tot l’encant i bellesa que mostrem a les xarxes, els vostres ulls també ho sàpiguen apreciar, és inevitable barrinar i barrinar, esperant que si, que tot surti genial.

                                          Targetons de Cal Calot

 

De moment estem molt contents. Sembla que complim les expectatives dels nostres hostes. Esteu contents de la casa, dels acabats, dels equipaments, de la comoditat….també de l’entorn.  I també del nostre tracta i voluntat de que passeu una bona estada a Cal Calot. Fins i tot dieu que repetireu! Alguns ja ho heu fet! No us imagineu la injecció d’energia i motivació que ens donen sentir les paraules d’agraïment. Si dic que és  brutal, em quedo curta. I ens doneu empenta per seguir lluitant dia a dia per complir aquest somni i mica en mica fer-lo encara més bonic.

 

 

Satisfets

Us podeu imaginar com estàvem de motivats el dia que se’ns va passar pel cap la idea de fer de Cal Calot, un allotjament de turisme rural. Estàvem entusiasmats amb la idea. I imaginàvem com volíem que fos; “ la sala la farem així, això de tal manera, el forn el podrem conservar?, bany a cada habitació? …. que hi hagi lloc per un bon sofà. La taula ben gran i uns finestrals aquí, que els hostes es puguin sentir part de la natura. “

I arriba un dia, després de mesos d’obres, de nevades,  mals de caps i dies de moral baixa i de pensar que potser has fet una bestiesa, arriba un dia, en que et sents satisfet.

Malgrat les dificultats i saber que la lluita sempre és constant i plena de petites batalles, acabes veient, que amb empenta i il· lusió, els somnis es fan realitat.

 

I així, hem arribat al primer aniversari!

 

 

“nosaltres hi posem il·lusió, vosaltres confiança. Moltes gràcies.”

 

 

I el que ens fa més feliços de tot plegat, és oferir a tothom, la possibilitat de gaudir aquesta casa i aquest entorn. Que almenys, per uns dies, els nostres hostes us ho sentiu una mica vostre. I que a més, hàgim aconseguit tornar la vida a Cal Calot. Saber que la casa i l’entorn, es torna a omplir de somriures i que les seves parets emmarquen records de moltes vides, ens omple d’uns sentiments que ens commouen l’ànima.

 

Logotip de Cal Calot i clau de St. Lleïr.

 

Moltes gràcies a totes els que heu confiat en nosaltres.

Seguirem endavant, per oferir-vos el millor, en aquest lloc tan bonic.

 

De flors, a l’estiu, se’n troben mils !

L’univers va crear l’estiu només per donar-nos les flors.

 

 

A vegades penso que és així mateix. Que qui realment conquereix l’estiu són les flors. I és que si la primavera ha estat compassiva i entre dies de sol a deixat algun ruixadet, s’arriba a l’estiu amb uns boscos espurnejats de colors.

           panoràmica de la Serra de Port del Comte i mirador del Codó.

 

Si, és cert que abans del juny ja se’n veuen moltes, de flors,  però tinc ben controlat, que algunes altres esperen a el solstici d’estiu per dir;  “Ep! Que ja tornem a ser aquí”!  A casa nostra, tenim un cactus que sobreviu a les nevades, arrecerat entre parets, creixent de manera espectacular cel amunt, i floreix puntualment quan arriba l’estiu. Fa unes flor grans com la mà però de vida curta. Cal admirar-les intensament perquè en 24 hores es panseixen  i fins l’any vinent no les tornem a veure.

 

Qui et va ensenyar a estimar les flors?

Em pregunto, si les flors només són cosa de dones. En el meu entorn familiar, qui sempre em diu “ nena, surt al balcó, mira quina goig que fa tal flor…” i qui m’ensenyava a fer ramets per la mare, era la iaia.

I la padrina (l’altra àvia), també me’n ensenyava algunes coses d’elles. Ella elaborava un ungüent amb esperit de vi (alcohol) i  flors d’espígol (lavanda), per fer-se fregues a les cames, en els dies que se les trobava més pesades. Perquè cal tenir en compte, que això de “tinc hora al fiso” o “ vaig a fer-me un massatge”, era una cosa inimaginable en les seves vides, i els remeis casolans, heretats de generació en generació o entre veïns eren la seva manera d’alleujar els dolors.

 

I què t’he de dir de l’aigua de Timó (farigola)?. Excel· lent antibiòtic natural. Nosaltres encara en fem alguna sopa. I amb l’aigua que obtenint infusionant les seves flores, la podem utilitzar per fer gàrgares per el mal de gola o per desinfectar la boca.

La padrina, també em va ensenyar un vici. Un de bo, i sempre amb mesura, és clar. Resulta que hi ha unes floretes liles,- de les quals no en recordo el nom – , que se’n mengen els pètals. Dolços com la mel. Encara ara en menjo quan me les trobo.  Totes elles no, és important compartir, per això en deixo algunes per les abelles, que prou mal de caps tenen!

                                                                                                                                                                                       ram de flors silvestres 

 

Ja veus, que en el meu món, qui més valora les flors, tant la bellesa com els seus usos, són les dones. I regalar…. qui regala flors aquí? L’equació acostuma a ser: dona regala a dona; dona s’auto-regala flors; o, si esteu de sort, home regala a dona.

Però digues, quantes de nosaltres regalem flors als  homes? Ja et dic que jo no. I és que normalment, no les aprecien tant com nosaltres. Segur que si els boscos, terrats i balcons, fossin estèrils de flors, llavors les trobarien a faltar, però quan hi són, no saben gaudir-les prou. Bé, potser n’hi ha algun que si, no es pot posar a tothom dins el mateix sac. Però pels qui hi mostren poc interès, deixa’m que els digui una cosa: no badeu, homes ! que no veieu les seves formes curioses? I els seus colors vius? I les seves textures?

 

Prodigis de la naturalesa que magnifiquen la bellesa dels estius!

 

 

I a les rodalies de Cal Calot, quines flors hi pots trobar?

Doncs si la primavera s’ha portat bé, i l’estiu també, en trobaràs un bon pilot. De timó, espígol i de les floretes lila – que no en recordo el seu nom-, t’asseguro que en trobaràs. També moltes altres; romaní,  xicoira, ditets de la mare de Déu, àrnica borda, botonets, alguna orquídia silvestre….

 

No en sóc una experta en flora, ja m’agradaria. I tot hi que en tinc algun manual, no em refio prou del meu criteri.  Prefereixo refiar-me del què tinc conegut o d’algun expert o bon coneixedor del tema. Espero que algun dia, tingui prou temps per dedicar-me a fer algun curs d’usos i remeis amb plantes.

 

I tu? Què en saps de les flors i les plantes?

Si ets un expert/a en el tema, anima’t a organitzar un “finde” a Cal Calot, amb la família i amics. Podràs posar en practica els teus coneixements i encomanar la teva passió a la resta del grup.

 

 

                                                                                                                                                     ditets de la Mare de Déu

 

 

 

Sens dubte, serà un estiu per recordar!

 

 

A la muntanya també hi ha estiu

La gent de muntanya també sabem gaudir de l’estiu

 

Una afirmació més que certa. A la muntanya també hi ha estiu. Perquè l’estiu, no només es viu prop de la costa i passant el dia a la platja. Que si, que a la muntanya també sabem gaudir d’un bon gelat! I de migdiades sota l’ombra d’un arbre i de llargues nits de tertúlia prenent la fresca… I també ens mullem! Si, senyores i senyors, també ens mullem!

 

Com ??

Doncs si, lluny de la platja també sabem com treure’ns la calor del damunt. I ho fem amb aigua dolça, així  evitem un desengany quan badant, se’ns escapa una glopada d’aigua coll avall.

La Vall de Lord és regada per l’aigua de la pluja i el desgel de la neu. I també per un munt de fonts que humitegen la vall aquí i allà. La font més important és la que dona lloc a la deu del riu Cardaner, al municipi de la Coma i la Pedra. Seguint el seu pas riu avall apareix el fantàstic pantà de la Llosa del Cavall. Una fantàstica concentració d’aigües de muntanya que embelleixen encara més, el ja bonic paisatge de la zona. Una barreja de tonalitats blaves i verdes que no passen desapercebudes per a ningú. A més tot l’entorn, tan el dels rius i torrents, com el del pantà, ofereixen uns paratges plens de contrastos i amb un munt de fauna i vida, on el més salvatge dels animals i el més dòcil s’encreuen els seus camins.

Però el millor de tot, a l’estiu, es remullar-s’hi.  Ja sigui en el riu o torrents com en l’embassament.

 

Sortir a provar les seves aigües és rotundament, un èxit assegurat!

 

 

Com gaudim de l’aigua?

Els millors ingredients per gaudir-ne són el joc i l’aventura. En el riu i els torrents, no tot s’acaba sucant una miqueta els peus a l’aigua. Amb una mica d’imaginació podeu crear activitats divertides pels més petits, i si el que us agrada és l’aventura, perquè no proveu a remuntar algun torrent? Sereu capaços de seguir el pas de l’aigua muntanya amunt? Potser en sereu capaços, però si us plau, feu us d’una dosi de prudència, especialment si es preveu alguna tempesta d’estiu.

        

 

Pel que fa a l’embassament, què us he de dir, a part de nadar, i jugar a enfonsar-vos, també podeu provar de creuar-lo nedant. Que no… que és broma! Que es tracta de passar-ho bé i no pas de venir a patir! Perquè les vacances són per passar-ho molt bé i que els somriures no us abandonin el rostre. Per això en el pantà podeu llogar equipament esportiu per practicar vàries activitats aquàtiques. A més les podeu practicar individualment, en família i fins i tot amb la vostra mascota! Oi, que és genial? A més, amb el lloguer de l’equipament també us inclouen armilles salvavides. –Si, pel vostre gosset també -. Això de les armilles res, només és un tema de “ per si de cas”, clar que el més petit de casa nostra assegura que hi corre algun tauró, però no en feu cas, rumors de llar d’infants.

Per on anava??? A si? El lloguer de material… doncs això, a la riba del pantà hi ha dos centres on podeu llogar el material i us poden fer classes personalitzades. Aquests són kayak k1 i Relleus, gent de muntanya.

 

Quan dic material, no em refereixo a matalassos inflables

Us vaig parlant de material però encara no us especificat quin ni per a quina activitat. Bàsicament parlo de caiacs, taules de paddle surf, rems, patinet…

Ja ho veieu, podeu anar descobrint racons de la vall navegant per les aigües del pantà amb un caiac familiar, o en un individual. Treure a passejar el vostre gosset d’una manera totalment diferent a l’habitual o navegar drets i amb calma sobre una taula  de paddle surf, fer parada i provar el vostre equilibri practicant ioga mentre el va i vé de l’aigua us fa la guitza. I sinó, que carai, traieu el vostre nen interior i pedaleu amb patinet, aigües en dins per llavors lliscar tobogan avall.

 

Sigui com sigui, escolliu l’activitat que escolliu, ser del cert, que us ho passareu de conya.

 

I és que a la  muntanya, també fem estiu!

 

A part, els nostres hostes de Cal Calot gaudireu d’uns vals de descompte en el lloguer de material que ofereixen kayak k1 i Relleus Gent de Muntanya.

I abans de que se’m escapeu a agafar el banyador, deixeu-me subratllar dos punts:

1-  el pantà està a menys de 5 minuts en cotxe de Cal Calot. En un obrir i tancar d’ulls s’hi arriba.

2- la natura és un valor excepcional que cal cuidar. Si us plau, respecteu-la.

I ara……de cap a l’aigua!

 

PETITA EXCURSIÓ: No tots els forns són de pa.

Si sou dels que us fa mandra calçar-vos les bótes i fer una llarga caminada  muntanya amunt, us animo a fer aquesta passejadeta. És ideal per estirar les cames en aquelles hores del dia que sembla que passen lentes. Apta per a totes les edats. Quan arribeu a destí, coneixereu una mica més d’història d’aquesta terra, descobrireu uns dels antics forns de guix que hi ha escampats per la vall.

 

Aquests forns, daten dels segles  XVII-XIX . Veureu que se’n poden observar quatre. Bé, el que queda d’ells, perquè amb el seu abandó i el pas del temps, ja queda ben poca cosa de la seva edificació, però us en podreu fer una idea i potser trobareu alguna pedra de guix perduda entre la vegetació.

A més, la petita excursió que haureu fet, us haurà ofert unes vistes de la vall fantàstiques; el pantà de la Llosa del Cavall al fons, el campanar del Santuari de Lord traient el cap entre muntanyes, el Mirador del Codó reposant imponent, la Serra del Port del Comte protegint la vall,  una panoràmica de Sant Llorenç de Morunys …

 

 

Arribar-hi és molt fàcil. Des de la casa, només cal que agafeu la pista forestal, que dona accés a la carretera. Quan hagueu recorregut uns 900 metres (uns 10 minuts aprox.) , trobareu un indicador a mà esquerra senyalitzant la ubicació dels forns. Poc després d’agafar aquest corriol, en surt un altre a mà esquerra. Si el seguiu,  arribareu a un dels forns. Potser el que es conserva més bé.

Tornant a agafar el corriol principal, en 2 o 3 minutets arribareu el Torrent de la Barata on gairebé als seus peus, trobareu un altre dels forns. De passada podreu aprofitar per refrescar-vos a les aigües del torrent.

Bé, us he indicat on es troben dos del quatre forns, els altres dos us ho deixo per vosaltres. A veure si sou prou aventurers per trobar-los entre la vegetació de la zona!

 

ANTIGAMENT:

Aquí a la vall i especialment el municipi de Guixers, hi ha hagut aquestes  petites explotacions de jaciments de guix des de l’Edat Mitjana. De fet, d’aquí prové el nom d’aquest municipi.

Aquest guix, s’utilitzava per fer parets, envans, baranes, elements decoratius….els artesans que el treballaven, havien adquirit una gran varietat de tècniques de treball.

Actualment, encara hi ha habitatges de la vall, així com edificacions públiques i religioses, en els que encara hi llueixen elements decoratius fets d’aquest material i amb centenars d’anys d’història.

 

EN VOLEU SABER?

Si voleu saber encara més coses d’aquests antics forns  i el seu ús en la història de la vall, us recomano que visiteu el Centre d’interpretació de la Vall. Es troba a Sant Llorenç de Morunys i entre altres coses, podreu veureu alguns elements decoratius fets d’aquest guix i amb la destresa dels antics artesans que el treballaven.

 

 

 

Què en saps de Cal Calot?

Possiblement hagis tafanejat el munt de fotos penjades a les nostres xarxes socials. Potser t’has entretingut mirant la galeria fotogràfica de la nostra web, o potser fins i tot ja t’has allotjat a Cal Calot, però realment, què en saps de Cal Calot?

Te’n faig cinc cèntims?

Tenim coneixement de l’existència de Cal Calot des del segles XVIII. Sembla ser, que inicialment la casa era més petita, però amb els anys es va anar ampliant segons les necessitats de la família. Resta ajaguda sobre els peus del Turó de St. Lleïr, i en companyia de la mateixa ermita que dona nom a aquest enclavament.

A la casa, encara s’hi conserva l’antic forn de pedra, la menjadora de bestiar, i per descomptat, el munt de pedres que algú amb molta traça i paciència va anar apilant donant lloc a les seves quatre parets.

I del nom? Què me’n dius? Alguna idea d’on prové?

No sabem, si la casa a estat sempre anomenada  així, possiblement no. De totes maneres,  segons ens va explicar un senyor de la zona, en algun moment de la seva història,  a la casa hi havia  viscut un tal Miquel. Un Miquel, aquí anomenaven Miquelot. Per tant, quan la gent anava a casa seva, deien que anaven a Cal Miquelot. Però amb el temps van escurçar-ne el nom i es va quedar amb Quelot. En la majoria de llocs on s’esmenta la casa, aquesta consta escrita com a Calot, així és com l’hem conegut sempre, per tant, així és com la continuarem escrivint.

Qui devia ser d’aquest senyor? Com devia ser la seva vida? Quins altres noms devia haver tingut la casa?

Això continuarà sent un misteri, però nosaltres seguirem cuidant la casa perquè continuï dreta, aporti vida en aquest entorn tant bonic i el seu esperit segueixi viu.