A la muntanya també hi ha estiu

/a /de

La gent de muntanya també sabem gaudir de l’estiu

 

Una afirmació més que certa. A la muntanya també hi ha estiu. Perquè l’estiu, no només es viu prop de la costa i passant el dia a la platja. Que si, que a la muntanya també sabem gaudir d’un bon gelat! I de migdiades sota l’ombra d’un arbre i de llargues nits de tertúlia prenent la fresca… I també ens mullem! Si, senyores i senyors, també ens mullem!

 

Com ??

Doncs si, lluny de la platja també sabem com treure’ns la calor del damunt. I ho fem amb aigua dolça, així  evitem un desengany quan badant, se’ns escapa una glopada d’aigua coll avall.

La Vall de Lord és regada per l’aigua de la pluja i el desgel de la neu. I també per un munt de fonts que humitegen la vall aquí i allà. La font més important és la que dona lloc a la deu del riu Cardaner, al municipi de la Coma i la Pedra. Seguint el seu pas riu avall apareix el fantàstic pantà de la Llosa del Cavall. Una fantàstica concentració d’aigües de muntanya que embelleixen encara més, el ja bonic paisatge de la zona. Una barreja de tonalitats blaves i verdes que no passen desapercebudes per a ningú. A més tot l’entorn, tan el dels rius i torrents, com el del pantà, ofereixen uns paratges plens de contrastos i amb un munt de fauna i vida, on el més salvatge dels animals i el més dòcil s’encreuen els seus camins.

Però el millor de tot, a l’estiu, es remullar-s’hi.  Ja sigui en el riu o torrents com en l’embassament.

 

Sortir a provar les seves aigües és rotundament, un èxit assegurat!

 

 

Com gaudim de l’aigua?

Els millors ingredients per gaudir-ne són el joc i l’aventura. En el riu i els torrents, no tot s’acaba sucant una miqueta els peus a l’aigua. Amb una mica d’imaginació podeu crear activitats divertides pels més petits, i si el que us agrada és l’aventura, perquè no proveu a remuntar algun torrent? Sereu capaços de seguir el pas de l’aigua muntanya amunt? Potser en sereu capaços, però si us plau, feu us d’una dosi de prudència, especialment si es preveu alguna tempesta d’estiu.

        

 

Pel que fa a l’embassament, què us he de dir, a part de nadar, i jugar a enfonsar-vos, també podeu provar de creuar-lo nedant. Que no… que és broma! Que es tracta de passar-ho bé i no pas de venir a patir! Perquè les vacances són per passar-ho molt bé i que els somriures no us abandonin el rostre. Per això en el pantà podeu llogar equipament esportiu per practicar vàries activitats aquàtiques. A més les podeu practicar individualment, en família i fins i tot amb la vostra mascota! Oi, que és genial? A més, amb el lloguer de l’equipament també us inclouen armilles salvavides. –Si, pel vostre gosset també -. Això de les armilles res, només és un tema de “ per si de cas”, clar que el més petit de casa nostra assegura que hi corre algun tauró, però no en feu cas, rumors de llar d’infants.

Per on anava??? A si? El lloguer de material… doncs això, a la riba del pantà hi ha dos centres on podeu llogar el material i us poden fer classes personalitzades. Aquests són kayak k1 i Relleus, gent de muntanya.

 

Quan dic material, no em refereixo a matalassos inflables

Us vaig parlant de material però encara no us especificat quin ni per a quina activitat. Bàsicament parlo de caiacs, taules de paddle surf, rems, patinet…

Ja ho veieu, podeu anar descobrint racons de la vall navegant per les aigües del pantà amb un caiac familiar, o en un individual. Treure a passejar el vostre gosset d’una manera totalment diferent a l’habitual o navegar drets i amb calma sobre una taula  de paddle surf, fer parada i provar el vostre equilibri practicant ioga mentre el va i vé de l’aigua us fa la guitza. I sinó, que carai, traieu el vostre nen interior i pedaleu amb patinet, aigües en dins per llavors lliscar tobogan avall.

 

Sigui com sigui, escolliu l’activitat que escolliu, ser del cert, que us ho passareu de conya.

 

I és que a la  muntanya, també fem estiu!

 

A part, els nostres hostes de Cal Calot gaudireu d’uns vals de descompte en el lloguer de material que ofereixen kayak k1 i Relleus Gent de Muntanya.

I abans de que se’m escapeu a agafar el banyador, deixeu-me subratllar dos punts:

1-  el pantà està a menys de 5 minuts en cotxe de Cal Calot. En un obrir i tancar d’ulls s’hi arriba.

2- la natura és un valor excepcional que cal cuidar. Si us plau, respecteu-la.

I ara……de cap a l’aigua!

 

PETITA EXCURSIÓ: No tots els forns són de pa.

/a /de

Si sou dels que us fa mandra calçar-vos les bótes i fer una llarga caminada  muntanya amunt, us animo a fer aquesta passejadeta. És ideal per estirar les cames en aquelles hores del dia que sembla que passen lentes. Apta per a totes les edats. Quan arribeu a destí, coneixereu una mica més d’història d’aquesta terra, descobrireu uns dels antics forns de guix que hi ha escampats per la vall.

 

Aquests forns, daten dels segles  XVII-XIX . Veureu que se’n poden observar quatre. Bé, el que queda d’ells, perquè amb el seu abandó i el pas del temps, ja queda ben poca cosa de la seva edificació, però us en podreu fer una idea i potser trobareu alguna pedra de guix perduda entre la vegetació.

A més, la petita excursió que haureu fet, us haurà ofert unes vistes de la vall fantàstiques; el pantà de la Llosa del Cavall al fons, el campanar del Santuari de Lord traient el cap entre muntanyes, el Mirador del Codó reposant imponent, la Serra del Port del Comte protegint la vall,  una panoràmica de Sant Llorenç de Morunys …

 

 

Arribar-hi és molt fàcil. Des de la casa, només cal que agafeu la pista forestal, que dona accés a la carretera. Quan hagueu recorregut uns 900 metres (uns 10 minuts aprox.) , trobareu un indicador a mà esquerra senyalitzant la ubicació dels forns. Poc després d’agafar aquest corriol, en surt un altre a mà esquerra. Si el seguiu,  arribareu a un dels forns. Potser el que es conserva més bé.

Tornant a agafar el corriol principal, en 2 o 3 minutets arribareu el Torrent de la Barata on gairebé als seus peus, trobareu un altre dels forns. De passada podreu aprofitar per refrescar-vos a les aigües del torrent.

Bé, us he indicat on es troben dos del quatre forns, els altres dos us ho deixo per vosaltres. A veure si sou prou aventurers per trobar-los entre la vegetació de la zona!

 

ANTIGAMENT:

Aquí a la vall i especialment el municipi de Guixers, hi ha hagut aquestes  petites explotacions de jaciments de guix des de l’Edat Mitjana. De fet, d’aquí prové el nom d’aquest municipi.

Aquest guix, s’utilitzava per fer parets, envans, baranes, elements decoratius….els artesans que el treballaven, havien adquirit una gran varietat de tècniques de treball.

Actualment, encara hi ha habitatges de la vall, així com edificacions públiques i religioses, en els que encara hi llueixen elements decoratius fets d’aquest material i amb centenars d’anys d’història.

 

EN VOLEU SABER?

Si voleu saber encara més coses d’aquests antics forns  i el seu ús en la història de la vall, us recomano que visiteu el Centre d’interpretació de la Vall. Es troba a Sant Llorenç de Morunys i entre altres coses, podreu veureu alguns elements decoratius fets d’aquest guix i amb la destresa dels antics artesans que el treballaven.

 

 

 

Què en saps de Cal Calot?

/a /de

Possiblement hagis tafanejat el munt de fotos penjades a les nostres xarxes socials. Potser t’has entretingut mirant la galeria fotogràfica de la nostra web, o potser fins i tot ja t’has allotjat a Cal Calot, però realment, què en saps de Cal Calot?

Te’n faig cinc cèntims?

Tenim coneixement de l’existència de Cal Calot des del segles XVIII. Sembla ser, que inicialment la casa era més petita, però amb els anys es va anar ampliant segons les necessitats de la família. Resta ajaguda sobre els peus del Turó de St. Lleïr, i en companyia de la mateixa ermita que dona nom a aquest enclavament.

A la casa, encara s’hi conserva l’antic forn de pedra, la menjadora de bestiar, i per descomptat, el munt de pedres que algú amb molta traça i paciència va anar apilant donant lloc a les seves quatre parets.

I del nom? Què me’n dius? Alguna idea d’on prové?

No sabem, si la casa a estat sempre anomenada  així, possiblement no. De totes maneres,  segons ens va explicar un senyor de la zona, en algun moment de la seva història,  a la casa hi havia  viscut un tal Miquel. Un Miquel, aquí anomenaven Miquelot. Per tant, quan la gent anava a casa seva, deien que anaven a Cal Miquelot. Però amb el temps van escurçar-ne el nom i es va quedar amb Quelot. En la majoria de llocs on s’esmenta la casa, aquesta consta escrita com a Calot, així és com l’hem conegut sempre, per tant, així és com la continuarem escrivint.

Qui devia ser d’aquest senyor? Com devia ser la seva vida? Quins altres noms devia haver tingut la casa?

Això continuarà sent un misteri, però nosaltres seguirem cuidant la casa perquè continuï dreta, aporti vida en aquest entorn tant bonic i el seu esperit segueixi viu.